Igl artist-stuccatur Paolo Romano de Tschamut
Impressaris
e stuccaturs romontschs
Da
A.M. Zendralli 1)
en Glogn 1937 pag. 115-118
Tier
l'appariziun de meisters
romontschs en Tiaratudestga ed ensumma el nord
- nus savein dar novas mo de quels „emigrants" - savein nus distinguer mo
dus temps d'emigraziun, e quei che partegn gl'emprem havein nus mo fastitgs ed
aunc neginas relaziuns cun ta secunda, etappa, sche nus lein exprimer aschia, e
quei per motiv che la scienzia ei buc aunc s' occupada pli intensiv cull'
emprema.
L'emprema
etappa: Encunter la fin dil 16avel, entschatta
dil 17avel tschentaner lavuran en Pologna sper ils biars miradurs e sculpturs
italians, tessines e mesolcins era enzaconts romontschs ; aschia per ex. a
Praga, il Gieri Möli, 1587 (Rem. d.
redacz.: El ei probabel in perdavon de Gion Möli, ch'ha ediu 1686 il cudisch
romontsch: Soigns Discurs?) Gion Casperin 1594-1618
(Rem. d. red.: lls Casperins ein de
Tujetsch, Cavorgia; fuvan de niebel e sescrivevan „de Casperin" entochen
ca 1860, nua ch' ei ein morts ora); Johann Frauns 1670;
ils Engiadines Nicolaus Badrutt 1592,
Johann Pryn (Pion, Pena) 1593-1627, Hendrych Marynna („Marini, auch Andres genannt")
Joh. Korf (Karf) 1602-1627; a Lemberg
cun igl impressari miradur Jacobus Madleina
(Metleyn) 1609, (Rem. d. red. „Madleiners"
dev'ei era en Tujetsch), il capo-meister Paolo
Romano de Tschamutt. Da
quei meister tujetschin, scriva Karl Schwarz en „Süddeutsche
Monatshefte", 1916, p. 814: Originell und bezeichnend für den Einfluss der
in Polen durch die aus dem Hause Sforza stammende Königin Bona bevorzugten
italienischen Meister ist die im Jahre 1582 vollendete Synagoge
des Isaac Rachmanowicz in
Lemberg deren Baumeister Paolo
Romano aus Chiamunt in Grisonien, der Erbauer der walachischen
Kirche in Lemberg gewesen
sein soll."
Ord questa notizia, ch'jeu hai survegniu da cuort entras prof. A. Attenhofer, de
Cuera, seresulta ei, che Paul
Romano de Tschamut, fuva da siu temps sin in ault scalem de perfecziun e ch'el haveva gia
operau de bia avon. Ch'el vegn quintaus tiels meisters talians deriva bein da
cheu, ch' el baghegiava e construeva ses edifecis en fuormas italianas, sco ils
auters meisters jasters, ch'eran vegni cun el ella tiara.
Co
era el vegnius en Pologna? Havev'el empriu d'architect ed impressari ell'Italia,
ni ha el fatg la carriera naven da marti e palutta tochen tier impressari ed
architect - epi vegnius cun ils Talians ella tiara? Siu operar croda el medem
temps cun quel dils emprems gronds impressaris e capo-meisters de Mesauc, ch'han
luvrau el nord, en Schlesia (Jakob Marca-Marca e Antonio Toscano), ad Augsburg,
Höchstädt, Neuburg a. D. (Gilg Vältin = Egido Valentini), en Baviera (Hans ed
Albert Alberthal = Albertali).
1)
Graubündner Baumeister und Stukkatoren in deutschen landen zur Barock- und
rokokozeit. Turitg 1930