Cass giudizials

– Il stuorn
– Jeu sun vegnius denunziaus
– La contolla dalla cumpignia da mats sur tutta morala
– Tuts leu presents ein stai d’accord  ed jeu sun sepurschius
…da far il prer.
– Violenza dil dretg da casa e secuntener malhonest
– Il manteniment d’in tetg
– Giusep Antoni – affon illegitim, schuldau, fumegl, lader

Il stuorn

La raquintaziun ei vera e sebasa sin fatgs historics che sesanflan egl archiv circuital a Mustér. Il schabetg ei staus ina tragedia per la famiglia pertuccada. Ils pertuccai, era ils exponents dalla val, ein stai surdumandai. Tals cass deva ei semplamein buc e mo mintga sapocu. Ils nums dalla famiglia pertuccada hai jeu sappientivamein midau. Jeu hai priu la fuorma da scriver cun schar raquintar il bab dalla famiglia.

Miu num ei Giachen. Jeu sun naschius igl onn 1808 en in uclaun dalla Val Tujetsch. Da mia affonza sai jeu ton sco nuot. Nus eran otg affons, naschi avon e suenter la sava dil 19avel tschentaner. Aschia vein nus giu da pitir fermamein il temps dils Franzos. Miu bab raquintava tut tgei che la famiglia vevi piars quels onns e con paupra la situaziun eri stada onns ora suenter.
A scola sundel staus tiels sur caplons, in dels fuva vegnius tier nus igl onn 1818 e staus entochen 1859 nies caplon, pia 41 onn. A scola mavan nus en casa pervenda naven da sontga Catrina, 25 da november, entochen la dumengia da palmas. Il caplon entschaveva da lezs onns l’instrucziun mintgamai ualti marvegl e fageva scola tochen mesa las endisch e pér lu celebrava el la sontga messa. El mussava da leger, scriver e far quen. Ei era in um pign, curteseivel, temprau e tuttavia fetg versaus ellas scienzas. El haveva giu fatg il gimnasi e ses studis da teologia a Salzburg ed era cunzun bein da casa ella historia.
Zatgei onns hai jeu stuiu serender la stad giul Schuob. Cuort suenter scola menava ina femna nus giu a Ravensburg e leu vegnevan nus reparti sin beins purils. Jeu hai giu cletg e giu buns patruns e la legria era da saver turnar anavos igl atun cun la pagaglia d’in per calzers ed in vestgiu.
Da mes fargliuns ei la sora gronda maridada e tuts treis frars. Igl onn 1836 maridel jeu ina giuvna da Rueras, ils antenats d’ella fuvan arrivai si da Breil. Denter 1837 e 1864 neschan nos 12 affons. Treis mieran da baret e dus en giuvens onns. Nus stevan bein, damai che jeu vevel in grond possess. Igl onn 1843/1845 sun jeu staus statalter dalla vischnaunca e menau il quen da quella. Igl onn 1862 ei staus per mei e l’entira famiglia in onn fetg disgraziau. Ussa igl onn 1872, suenter che diesch onns ein vargai, hai jeu il basegns da nudar quei schabetg.

Presentiments
Igl onn 1837 nescha nies emprem affon, in buob, e nus vein battegiau el cul num Martin, sco il tat davart da mia dunna. Tenor miu manegiar havein nus dau ad el ina buna educaziun, sco a tut nos affons. La scola ha el frequentau tiel sur caplon e lez ha inaga giu detg a mi, ch’il Martin hagi buns duns e sche jeu hagi in bien affon, sche seigi quei quel! Staus ord scola vein nus schau ir el giul Schuob, sco ei era lura usit tier nus e per descargar la stad la famiglia. Ed a casa vegnevan tals affons il bia cun in vestgiu niev ed in pèr buns calzers. Quei era buca nuot!

Staus els onns da giuventegna, da vegn onns, eis el ius on Tiaratudestga per encurir lavur. Da quei temps hai jeu sentiu nuot special vid miu fegl, auter ch’el fuva adina in giuven fetg endinau e sevilava terribel cu jeu level turzegiar el. Leugiu ella Baviera fuvan gia numerus Tuatschins da tuttas vegliadetgnas e schlatteina. Cun el ei era il Celestin Wenzin da Gonda semess sin via. Els dus anflan buna lavur tier in pur ella Bohemia. Il bien patrun miera deplorablamein ed els dus serendan ella vischinonza dil sid da Minca. Leu tier Vigeli Monn da Sedrun anfla il Martin buna lavur. Ella vischinonza fuvan aunc plirs Tuatschins ed era Tuatschinas, aschia ch’els tuts sesentevan bein e fuvan zaco da casa. En casa dil patrun Vigeli luvrava era ina da sias soras. Quella matta ei ida a cor ad el ed el veva ina buna idea dad ella e sias aspectativas eran grondas. La matta ha denton vuliu da saver nuot dil Martin.

Igl ei buca iu sco el leva e sin quei ha el entschiet a ballistrar e schizun a far da tuttas acziuns. La polizia ha stuiu metter a ferm el. La situaziun ch’ei sedada ha sfurzau da hospitalisar el leu en in spital. Quella dimora ha cuzzau cicra quendisch dis ed ins ha fatg nuot auter che surlischar. Martin ha raquintau che la polizia hagi buca fatg endretg cun el. El vevi dumandau d’astgar viagiar en in auter liug nua ch’ei plagi ad el meglier, mo quei seigi ad el buca vegniu lubiu. Forsa ha la polizia sentiu che zatgei fuva buca en uorden cun quei mat. Il Vigeli Monn ed ina dunna dil spital han lu menau il Martin entochen a Mustér e quei en ina camischa da sforz. Jeu hai retschiert el leu, stuiu pagar 70 francs e menau el a casa. Quei ei stau igl atun digl onn 1859.

A casa tschintschava el quasi nuot cun nus. El luvrara denton fetg diligentamein dalla damaun alla sera. Nus schevan luvrar el sco el leva e patertgavan nuota dapli, ch’el seigi forsa malsauns ni auter. Entschiet empau a ballistrar e far da curios ha el la primavera 1860. El mava d’in mument sin l’auter a Mustér, fagend leu da tuttas acziuns da stuorn e ballistradas.
En quella situaziun vein nus tarmess el quendisch dis a Rueras tier in bien amitg. Leu ha el fatg da valer nuot e mava mo giuadora. Miu bien amitg ha detg, ch’il Martin seigi sedepurtaus tier el sco in stuorn. In di seigi el ius dador casa spel dutg e lavau il davos. La dunna sevila mordio e sinquei semeini il Martin entuorn si per ella. Quei di hagi el aunc tratg ina entuorn las ureglias alla feglia che quella seigi curadada per tiara. In discuors normal hagi el mai saviu far cun el, ha igl amitg sincerau. La notg seigi el denton mai ius ord casa. Per mei eri el da tut temps stuorns ed el hagi buca pli saviu schar star el tier el a Rueras.
Dad acziuns da miu fegl fatgas a Rueras ha il Gion Antoni, in cusrin dil Martin, raquintau a mi. In di d’unviern vegnevi il Martin da vitg ora tut nius cun excepziun ch’el vevi fermau dus fazalets entuorn la tuorp. La caultschas suten fuvien dallas combas giu. Ei fuva in propi freid di ed el tremblavi sco ina caglia. Sut bratsch en veva el ina torta. Cu jeu hai viu en tgei stan tiu fegl fuva, hai jeu menau el giu en clavau sper casa. Jeu hai vuliu far trer en il resti, mo el vuleva per tut prezi buca far quei. Jeu hai stuiu trer en el bategl per bategl ed hai schizun stuiu gidar suenter sia bunaveglia da segidar cun dar culla torta giu per las schuialas. Da quei ha el gnanc fatg cass.
Meinsvart mavel jeu suenter survetsch divin ell’ustria dil Lucas a Sedrun. El ha lu inaga sincerau a mi, ch’avon ch’il Martin seigi ius giu ella Baviera, plaschevi siu caracter ad el pli bein ch’ussa. Jeu sai denton che vus digl uclaun essas empau pli schenai che nus ella capitala dalla val. Zaco veis vus schon en general caracters pli curios che nus el vonn dalla val. Suenter ch’el ei vegnius ensi dalla Tiaratudestga eis el curdaus si a mi immediatamein. El pareva d’esser in narr stuorn e fageva era fers da stuorn. Cul vegneva tier mei muncavan ils raps. Jeu dumandavel el da quei e da tschei e level menar in raschieni cun el. El rispundeva mai sillas damondas ni scheva caussas senza senn. Nus schevan lu adina ad el dad ir a casa e star leu e luvrar pulit. Denton, quei strusch tedlava el e fageva gnanc stem da nus. Jeu sai mo aunc ch’ei vegn detg ch’el hagi inaga semplamein tuccau a Mumpe-Tujetsch e para era a Zarcuns en caplutta da Nossadunna. Jeu sai strusch capir quei sin quella buna educaziun ch’el ha giu el ravugl da tia famiglia.

Suenter sia emprova da fumegl a Rueras vein nus decidiu da schar ir el tiel vischin Plazi. Nus devan ad el il da magliar e schavan era durmir el leu. In di ha miu fegl Pieder manegiau da nuota schar far el quella veta. Ei fussi meglier da prender el a casa e tener el sut strentga disciplina, schiglioc vegni el mai tier giudezi. Quei vein nus lu era fatg. El mises vevan nus duas vaccas e zatgei cauras ed el stueva star leu e rugalar quei muvelet. Denteren vegneva el a casa e luvrava cun bia diligenza. Il meins d’uost vegn el era cun nus a far fein a pastg. Quei ei stau igl onn 1860. La stad digl onn suandont ha el zuar luvrau, mo buca cun bia diligenza e plascher.

Igl atun digl onn 1861 eis el in di semplamein svanius encunter il cuolm. Il bia, cu el bandunava la casa, veva el in pac sut bratsch en. Suenter quater dis arriva el a casa accumpignaus d’in langegher. Ei fuva in polizist da Wassen el cantun Uri. Els hagien fermau el ad Altorf en in’ustria. La glieud da leu vevan annunziu che quei giuvenot fetschi empau da stuorn, denton senza ver fatg acziuns particularas. Atgnamein leva el ir a Nossadunnaun.

Quels onns leu vevan nus en nies vitget in pader sco caplon. En in discuors cun el, che jeu seregordel detg bein e quei avon ch’il pader mondi ell’America, ha el palesau a mi ses patratgs davart miu fegl ed insumma tgei ch’el ha observau e sias sentupadas cun el. Aschia ha el raquintau: Jeu hai adina puspei observau el ch’el fageva adina puspei acziuns d’in stuorn. Aschia levava el da mesanotg e vegneva en baselgia. Pliras gadas eis el vegnius la notg tier mei sin finiastra e tschintschava tut persuls. Jeu savevel buca menar cun el in discuors che vess giu senn e patratg. Da temps en temps era el fixaus da certas ideas, aschi quella da far messa nuviala, da maridar ed autras caussas. Atgnamein vess el giu in bien spert religius e mava da temps en temps fetg diligentamein al survetsch divin e steva leu fetg bein eri. In onn vegn el ina gada a cumplet cun in batlini zugliaus entuorn il tgau. Cu el ei staus leu eis el seplaccaus en dies ella nav amiez il corridor e fatg quei mument spitachels propi da stuorn. Enqualgada vuleva el perdegar e per quei intent leva el ina rassa da mei. Per cuntentar el empau vai jeu ina gada schau vegnir el a prender penetenzia. Jeu hai denton saviu far nuot. El raquintava caussas senza senn. Cu auters prendevan penetenzia vegneva el magari e disturbava quels igl entir temps. Savens veva el da far cun daventar in di in pader ni prer. Aschia scriveva el era traso agl uestg da Cuera.

Pertuccont l’educaziun sai jeu dir ton. Nus eran sempels e secartevan atgnamein da duvrar mettels d’educaziun buns e sanadeivels, mo forsa fuvan ei buca quei. Nus fagevan sco ils auters ni sco nus vevan viviu e viu da nos geniturs.

Era cul sur plevon da Sedrun, il sur Giusep Durgiai, hai jeu giu plidau en caussa. El ei vegnius igl onn 1860 a Sedrun e saveva aschia da pli baul nuot da miu fegl Martin. El ha lu manegiau, ch’el hagi segiramein survegniu ina buna educaziun religiusa, essend el staus sut la disciplina dil sur caplon e quel eri en quels risguards fetg activs. En baselgia parochiala seigi el sedepurtaus senza far particulars excess. Equalga eri el fetg malruasseivels e secuntenevi aschia ch’ins veseva che zatgei maunchi ad el. Jeu hai mai saviu far cun el in discuors, damai che sia tschontscha era bravamein embrugliusa. Il sur plevon ha lu era cussegliau mei da metter il fegl en in liug e schar far ina cura.

Miu zavrin Vigeli Giusep ha en confidonza era manegiau, ch’el eri atgnamein en uorden avon ch’ira giul Schuob e da buob seigi el schon staus pli sfarfatgs ch’ils auters da siu pèr. Cu el ei returnaus si dalla Baviera vein nus buca fatg bia feda dad el. Plitard ei vegniu detg pli vitg entuorn ch’el seigi stuorns. Stuornadads ha el lu fatg adina puspei e nus levan che ti tegnies el serraus en. Mo ti schevas lu a nus, che quei fetschi buca basegns, el fetschi segiramein nuot dil mal ad enzatgi. Nus fageva el meinsvart temer cun siu tuccar ils zenns da tuttas uras.

La disgrazia s’avischina
Dumengia, ils 5 da matg 1862 vein nus suenter messa giu vischins. Denter auter vein nus giu da pladir cavrer e quei ei succediu senza incaps. Igl unviern fuva staus migeivels ed il Rein era cuvretgs da negins vadretgs. Quella situaziun levgiava la lavur dil cavrer, ton ch’il Rein teneva las cauras da l’auter maun. Aschia han tuts manegiau da dar zatgei pli pauc pagaglia al cavrer. En quei mument seglia miu fegl Martin si per mei ed il Flurin, miu frar, grescha da vilau, els stoppien star cheu e finir da metter cavrer, schegie che quei era gia liquidau. Lu ha el aunc griu pervia dalla pasculaziun da tiers vi da l’autra vart dil Rein, ed el sefitgava che buca tuts vischins vessien ils dretgs da pascular leu. Ils umens ein lu i encunter casa e tut ei lu stau ruasseivel.
Il davos temps era el fetg marviglius, veva interess per da tuttas caussas, mo ins veseva bein ch’el era stuorns. Schiglioc denton pulits sco darar zacu. Sulettamein la caussa sura nudada veva rabiau el empau e seschau si el pervia dil cavrer.

Il di dalla disgrazia, il gliendisdis, ils 6 da matg, era el la damaun pulits. Nus vein siult da cuminonza. El di, ch’el mondi a messa e suenter eis el staus en stiva cul pop pign ch’el veva fetg bugen. Nus essan ir a luvrar. Suenter gentar vein nus, il Martin, cun in auter fegl ed jeu, luvrau vid metter lenna avon casa.
Cheu vegn il Sep Antoni (in hinderses) sperasvi ed entscheiva in discuors cun nus. Il Martin sevila si per el, ch’el hagi schau ira ils tiers vi da tschei maun dil Rein. Pli tard essan nus treis ir mintgin vid autras lavurs. Il Martin era cun mei ed ha luvrau cun mei entochen allas treis. Turnond el encunter casa, vegn el en carplina cul Vigeli e quei pervia da tiers jasters che fuvan sin pastira. El fuva buca cuntents che certas vaccas fuvan vi leu. Il Vigeli pretenda si per miu fegl, che quellas hagien segiramein il dretg da pascular leu. Sinquei grescha el si per quel, ch’el seigi buca in um e dat in stausch encunter il pèz dil Vigeli che quel dat per tiara.

El va lu vinavon e vegn neu encunter il clavau sper casa. El fuva ussa gia empau sequietaus ed jeu camondel ad el da far ora lenna, jeu mondi a perver.
Mia dunna fuva en stiva culla feglia Catrina, lu da 21 onn. Ella filava e la feglia tesseva. Entuorn las tschun vegn il Martin en stiva e damonda suenter ina cut. La dunna ha, manegiau ch’el drovi la cut per trer si la sigir, damai ch’el fageva gie ora lenna. El dueigi encurir ella sul puffen en en stiva dado, ha mia dunna detg e cunquei ei la caussa stada en uorden. Strusch in quart d’ura suenter retuorna el en stiva dadens tier la dunna. El bragia ed ei plein suadetsch. La dunna damonda co el hagi, ed il Martin rispunda: “Oz han quels smaledius cheusi vilentau mei avunda.” Suenter cuort batterdegl di el: «Mei ora e mierei sch’il pign ha dau si il spért ni buc.» La dunna ei ida en sparuns en stiva dado. Il pign fuva il davos temps staus empau malsauns e la dunna ha cartiu che quei savessi schon esser pusseivel.
Cura ch’ella vesa igl affon sa ella scochemai che quel ei morts entras ina mort sfurzada. Silla damonda da mei, sch’ella hagi udiu nuot, di ella, na. Ella cartevi ch’igl affon dormi, ella fuvi stada avon cuort en stiva e dau in’egliada en tgina ed el durmevi stagn e bein. Il fegl fuva restaus en stiva dadens e buc ius en tiel frar pign. El era sinceramein tut alteraus. Mia dunna ha lu dumandau il Martin: Pertgei has fatg quei cun tiu frar? El dat sinquei negina risposta. Mia dunna e feglia han denton buca giu dubi ch’il fegl hagi mazzau il pign.
Mia dunna tarmetta ils affons tier mei e quels arrivan vin nuegl tut a grend e bargend. Els vegnan strusch da tschintschar e tut a balbegiond dian els ch’il Martin hagi mazzau il pign en sia nanna. Jeu cuorel vin casa en stiva e vesel ch’il pign era veramein morts d’in tagl enta culiez.
En stiva hai jeu era anflau la sigir ch’el veva duvrau avon cuort da far ora lenna. Ella fuva tut da saung e senza dubi fuva quei igl uaffen dil mazzament. Dil fèl sun jeu ius e fiers quella en bargia. L’auter fegl ha lu l’auter di priu la sigir, viu ch’ella fuva da saung, mo fatg ora lenna cun quella, ton ch’il saung ei svanius dil tagliom.

La famiglia ei trubistgiada e tuts habitonts dalla val consterni. – Il delinquent vegn menaus a Mustér en Casa cumin. – Il process pren sia entschatta ils 23 da matg 1862. – “Il frar pign seigi ius bugen enta parvis”!

Jeu erel secapescha tut trubistgaus, mia dunna plirava ed oravontut ils affons pigns bargevan. Jeu vevel lu quater affons sut sedisch onns e treis cul Martin fuvan pli vegls. Dus onns plitard ei aunc ina buoba naschida.
Tuts habitonts dil pign uclaun fuvan consterni. Els ein vegni e consolau nus. Ils umens ein segidai cun mei e pliras dunnas cun mia dunna. Il sur pader veva la fumitgasa clamau e quel ha purtau consolaziun e dau a nus la forza da purtar quella sgarscheivla disgrazia. Atgnamein vess jeu giu dad immediat annunziar quella disgrazia als geraus da vischnaunca ed agl uffeci circuital. Mo jeu hai gl’emprem mument manegiau che jeu seigi buca obligaus da far quei. Miu frar, il Paul, ha lu fatg attents mei e lu vai jeu immediat annunziau quei al president da vischnaunca, Hans Giachen Beer. Plinavon hai jeu tarmess in vischin tiel sur plevon a Sedrun e communicau la sgarscheivla disgrazia.
Miu fegl Martin era ussa svanius ord stiva dadens ed ius vin clavau a far si fein. Jeu hai anflau el leu en in stan sco sch’ei fuss schabegiau nuot. Entgins vischins ein vegni e pretendiu che jeu metti a ferm il fegl. Silla damonda da plirs, sch’el hagi mazzau igl affon, rispunda el senza dubi: Na!  Jeu hai lu lubiu da fermar miu fegl. Senza resistenza ei quei buca iu. El ha fatg da stravagant vieti e greva: “Fagei vus era aschia cun vos affons!” Mo stau vargau in mument, va el ruasseivlamein e tut a discurrend encunter l’acla vischinonta e leu ha el schau ligiar ils mauns senza seriscuder. La notg ha el stuiu star leu en in nuegl. Da lu naven eis el staus ruasseivels e pulits. L’auter di cu ei han schau liber el, leva el dir rusari pil pign ch’el veva mazzau.

Capitan Giusep Antoni Muggli ha annunziau il cass agl Uffeci circuital, a mistral Gion Gieri Cajacob da Sumvitg. L’auter di, ils 7 da matg, ei il mistral arrivaus e cun el igl actuar da cumin, Giachen Giusep Condrau. L’inquisiziun ha priu si’entschatta. Gl’emprem ei tut vegniu inspectau, igl affon miert, il liug dil mazzament ed jeu e mia dunna vein stuiu dar plaid e fatg en caussa. Il medem di ein aunc il fegl Paul ed il Barclamiu, in vischin, vegni interrogai. Els dus han giu da dar sclariment pertuccont la sigir. Il Paul confirma ch’el hagi anflau ella en bargia tut da saung ed il Barclamiu di ch’il Paul hagi mussau quella ad el e ch’il tagl eri tut da saung. Ils dus inquisiturs muossan la sigir ed ils dus umens attestan che quei eri senza dubi la sigir.

Ils 7 da matg, la mesjamna, ei la bara digl affon vegnida transportada a Sedrun en baselgia parochiala. Avon la sepultura ha il miedi circuital Augustin Condrau examinau igl affon e nudau tut en in detagliau rapport per la dertgira circuitala. Alla sepultura han biars vischins priu part. Quels da nies uclaun fuvan quasi arrivai tuts en baselgia parochiala. Igl ei stau trest e nies bien augsegner sur Giusep Durgiai ha capiu da consolar nus geniturs e nos affons. Igl entir pievel ha purtau nus en quei mument tragic. Era il Martin ha astgau vegnir a sepultura. El ei sedepurtaus a moda ruasseivla, mo el mussava buca sentiments da tristezia ni auter.

Il di sissu, ils 8 da matg ei il fetgl Martin vegnius menaus a Mustér en casa cumin. Ins ha detg ad el ch’el sappi ir a Mustér a scola. Il transport ha miu vischin Gion Clau surpriu.

Ils 9 da matg, pia il venderdis da quella jamna, legel jeu dil cass ella Gasetta Romontscha. Jeu nodel cheu exactamein co ei steva scret: “Gliendisdis eis ei succediu a Tujetsch in trest cass. In mat carschiu, ch’ei avon entgins onns vegnius menaus anavos ord la Germania sco in stuorn, e semussava era a casa beinduras sco tal, schegie ch’el saveva leu luvrar dis ora sco in um da giudezi, ha mazzau siu agen frar – in affon en tgina, ch’el veva tschelluisa il pli bugen da tuts ils auters fargliuns. Suenter haver fatg ora lenna, fa el dar la mumma ina cut per mular la sigir, lu va el en stiva, nua ch’ei era negin perpeis, priu ora in affon en tgina che durmeva. Cun siu uaffen mulau dat el a quel in tribel tagl tral culiez, che quel sto esser morts agradgiu. Il stuorn tuorna lu ora tiella mumma cun ina fatscha pleina suadetsch e di ad ella, ch’ella dueigi i en stiva e mirar co il pop mieri. La mumma va dabot ed ins po cumprender cun tgei dolorus sentiment ch’ella anfla siu carin affon en ina sanganada. Sin siu grir e bargir dat ei neutier glieud, il stuorn vegn ligiaus e serraus en. El lai far quei senza sedustar e silla damonda, pertgei ch’el hagi commess quei terribel mazzament, rispunda el cun saung freid: „Sinaquei ch’il car frar vegni enta parvis e daventi buc in schliet prè, sco quei che jeu sun.“ Dus umens ein silsuenter vegni cun el a Mustér en casa cumin. Schigleiti sco el vesa leu il schendarm di el a quel: „Jeu vess cheu dus umens da schar metter en perschun.“ – Quei deplorabel schabetg ei in serius avis, ch’ins dueigi haver precauziun cun glieud stuorna.»

Ils 14 da matg ei il Martin lu vegnius interrogaus per l’emprema gada dil mistral ed igl  actuar ha nudau tut.
Ils 15 da matg ein ils inquisiturs arrivai ella val e las suandontas persunas han giu da dar risposta allas damondas d’inquisiziun: il sur Giusep Durgiai, plevon a Sedrun; il pader, nies sur caplon; miu vischin Vigeli e d’auters vitgs dalla val il Gion Antoni, cusrin dil Martin; il Felici nua ch’el fuva staus 15 dis ed igl ustier da Sedrun.
Il medem di han ei per la secunda gada interrogau mei davart miu fegl. Il bia da quei hai jeu gia menziunau cheu avon. Sch’ins hagi buca visau el da metter en segirezia siu fegl, ei stada ina dallas damondas ord lur vesta fetg impurtonta. Jeu hai stuiu sincerar, ch’ins hagi avisau mei e quei entras il mistral cass. Era ils geraus dalla val hagien visau mei pliras gadas. Schizun il langegher hagi pliras gadas purtau cedels dil cummissari polizial Augustin Condrau, che jeu dueigi tener a ferm el ed en segirezia. Denton a mi pareva ei buca d’esser necessari da serrar en el, jeu erel segirs ch’el fetschi a negin enzatgei dil mal.

Il process
Ils 23 da matg 1862, gia 19 dis suenter la disgrazia, vegn il cass da miu fegl tractaus avon la dertgira circuitala en Casa cumin a Mustér. Derschaders ein ils sequents signurs stai: Gion Gieri Cajacob, president, dr. Christian Decurtins, Giachen Giusep Condrau sco actuar, Gion Andriu Berther da Camischolas, G. Livers, Gion Battesta Huonder e Franz Decurtins.
Demai che jeu sundel naturalmein staus presents, sco bab e perdetga, saiel nudar il process detagliadamein, era ord motiv che quei ei iu tut a mi fetg profund. Jeu sai sincerar che quei seigi buca stau ina caussa leva per mei. Jeu fuvel bab digl affon mazzau e bab digl assassin da quel. Muments hai jeu giu da supportar grevamein e las emoziuns han meinsvart dumingnau mei. Per cletg vevan entgins da mes buns amitgs accumpignau mei e susteniu mei duront igl entir decuors dil tractament avon il tribunal dil cumin.
All’entschatta vegn il cass presentaus. Accusader ei il signur mistral Arpagaus e sco defensur funcziunescha dr. Berther. Il president presenta las perdetgas clamadas sil di dad oz: jeu sco bab, il sur caplon, miu amitg da Rueras ed il cusrin dil Martin, era da Rueras. Dallas perdetgas ord il ravugl dalla famiglia han ins desistiu.
Ils signurs sedamondan schebein ins sappi schar vegnir il Martin avon dertgira, muort sia fleivlezia da spért, ni ch’el savessi forsa disturbar il process. Igl accusader garegia ch’igl inculpau Martin passi si avon e quei tenor las circumstanzias. Il medem pretenda ussa sco emprem da leger avon las deposiziuns dallas perdetgas cheu presentas e per cass schar amplificar lur emprema deposiziun.

Sco emprem prelegia igl actuar la deposiziun dil signur caplon. Il bia hai jeu gia nudau cheu sura. Sin la damonda tgei ch’el vevi observau vid igl affon mazzau, ha el rispundiu ils 15 da matg: “Jeu hai immediat viu ch’igl affon era morts e veva in sgarscheivel tagl enta culiez. Uaffens hai jeu viu negins, mo saung persesez. Il Martin era buca leu, denton bia autra glieud. Jeu hai concludiu ch’igl act eri schabegiaus cuort avon. Jeu hai buca giu dubi ch’ei seigi stau enzatgi auter ch’il Martin. Jeu sun lu ius cul Giachen, il bab, vin clavau ed anflau leu el tut rabiaus. Vesend il Martin ils umens che vegnan neutier per pigliar e fermar el, grescha el: «Fagei era aschia cun vos affons, vus che veis tals!» Ord quei seresuletscha ei ch’el era pertschards tgei ch’el veva fatg.»

Miu amitg da Rueras, leu nua ch’el era staus 15 dis, amplifichescha aunc sia deposiziun: «Vegnend in di da freid giu da Tschamut, vesel jeu igl inculpau sependius cullas combas en crusch si per in areisen dil chischner e cul tgau engiu. D’interess economic fuca quei senza dubi buc.”

Siu cusrin da Rueras stat tiel verbal dil protocol d’inquisziun senza amplificar sia deposiziun.
Cun excepziun dil cusrin dil Martin, vegnan ils dus auters saramentai. Ussa vegnan tut ils protocols dallas autras perdetgas prelegi.

Lu suonda la prelecziun dall’interrogaziun cul fegl Martin ch’ei succedida ils 14 da matg entras il president ed actuar. Dapi ina jamna fuva el gia serraus en perschun dalla casa cumin a Mustér. Jeu emprovel da seregurdar dil protocol ariguard la deposiziun da miu fegl. Caussas gia sura menziunadas laschel jeu naven cheu.
Il Martin fuva buca staus tier la milizia, fatg militar, damai ch’el era da carschientscha mediorca, pia memia pigns. Tochen avon in onn fuva el tenor el sez adina staus sauns. El fuva schizun staus duas gadas a Mustér tiel docter. El visitava adina puspei la claustra ed inagada vess el quasi cargau il pader Placi, el era vilaus sin quel, damai ch’ei fuva leu negin uorden. “Il frar pign seigi ius bugen enta parvis”, di el cun franchezia segira. Jeu hai mo fatg ina bun’ovra dus dis avon che vegnir cheu. Jeu hai atgnamein vuliu prender in sabel, haiel buca anflau in, pertgei mo igl uestg ha in tal. Il fraret ha survegniu in tagl ell’aveina dil culiez ed ei en cuort staus morts. Ei han lu serrau en mei u perquei ni auter, jeu sai buc. Il tierz di han ei satrau il pign a Sedrun. Igl actuar noda, ch’el schulavi duront l’inquisiziun e mavi entuorn.
Il fegl Martin ha suttascret quella deposziun cun tschun lingias cun in text nuncapeivel e lu siu num.

Ussa suonda igl extendiu rapport dil miedi circuital, Augustin Condrau. Ella emprema part explichesch el l’inspecziun oculara fatga ils 7 da matg a Sedrun en baselgia parochiala. Il caluster ha purtau il vischi en carner on pierti baselgia. En preschientscha dil president circuital hai jeu entschiet culla examinaziun. Igl affon era tenor usit cusius en in batlini, aschi che jeu hai stuiu tagliar si quel e la camischa. Ussa suonda ina extendida explicaziun dalla situaziun digl affon, da sia plaga en culiez e co quella ei tenor il miedi succedida entras il frar Martin. Il motiv dalla mort ei vegnius constataus sufficientamein ed ei ha duvrau negina secziun dil tgierp. Il resultat dil miedi ei staus il sequent: 1. Igl affon seigi morts entras la blessura el culiez e quei immediatamein. 2. La blessura seigi vegnida fatga entras ina sigir cun ina frida da forza.

Il Martin seigi vegnius turbelaus en siu spért entras l’amicezia refusada dalla sora dil Vigeli en Baviera. – Sin claustra hagi el vuliu cargar in pader. – Il miedi declara ch’ins sappi buca numnar siu stan auter che stuorn. – La dertgira dat la sentenzia.

La dertgira cuntinuescha cun la prelecziun dil rapport davart las forzas intellectualas dil Martin, fatgas medemamein dil miedi circuital Augustin Condrau. Ell’emprema part sefatschenta el cun la veta dil Martin. Il bia hai jeu gia menziunau cheu avon ed jeu cumpleteschel sulettamein aunc cun quei ch’ei a mi present dil rapport. Da giuven hagi il Martin giu talent e spért e duront quels onns hagien ins observau nuot extraordinari. Era el manegia ch’il Martin seigi vegnius turbelaus en siu spért entras l’amicezia refusada dalla sora dil Vigeli Monn en Baviera. Pertuccont nus manegia el, che nus hagien schau far el tgei ch’el levi e schau luvrar el pli bugen d’in maun. Propi prigulusas smanatschas hagi el mai fatg, cun la suletta excepziun a Mustér. Sin claustra hagi el vuliu cargar in pader. Quei di eis el vegnius serraus en en casa cumin cun paun ed aua e quei hagi calmau el. Il pievel dalla val eri denton inquiets ed ins temeva ch’el savessi in di far ina sventira. Jeu seigi pliras gadas vegnius admonius da metter sut survigilonza, mo hagi fatg nuot. Per l’emprema gada hai jeu udiu il suandont. Il Martin hagi detg ad el pertuccont il mazzament dil frar, ch’il pign seigi ussa in aunghel enta parvis ed el hagi fatg quei per ch’el vegni buc in aschi schliet prer sco el.
En perschun eis el staus adina musseivels ed el tschontschi dabia cura ch’el ha la caschun. Dil reminent adina cuntents, el schuli e conti.

Lu emprova il rapport dil miedi da declarar daco ch’il Martin hagi fatg quei malpass e mazzau il pign ch’el carezava. El ha intercuretg con lunsch ch’il fegl sesanflavi en ina stan da nunlibertad en sias acziuns e con lunsch siu patertgar fuvi disturbaus e quei laschi lu resortir schebein el seigi cun cuolpa ni buc. Scadin cass seigi el dapi il retuorn dalla Tiaratudestga vegnius tenius da tuts per stuorns ed era vegnius numnaus da tuts il «stuorn».  Pliras gadas seigi el staus a casa tiel commissari da polizia e quel hagi medemamein viu ord la tschontscha e fers ch’el eri stuorns. A mi ha il miedei renfatschau ch’ins sappi buca metter bia peisa sin mia deposiziun. Sin las insinuaziuns ch’ins hagi fatg a mi, seigi jeu staus sfurzaus da dir ch’ei eri buca aschi mal. Per luvrar diligentamein in temps ora, seigi negin mussament dad intelletg. Nus savein ch’ei dat bia glieud che fan difficultusas lavurs cun pign intelletg. Tenor il saver dil miedi seigi Martin dapi dus onns e miez en quella situaziun.

Lu ha el empruau da declarar il stan actual dil fegl. Treis gadas ha el interrogau il Martin e constatau ch’el hagi ina buna memoria ed enconuschi tutta glieud stada ad el enconuschenta. El ha buna savida da tut quei ch’ei schabegiau cun el. El ha saviu raquintar cura e nua, con ditg e tgei el hagi luvrau en Tiaratudestga. El sa con vegls ch’el ei, con vegls siu frar giuven eri e di ch’el vevi propi bugen quel ed el sa ch’el ei staus suenter bara. Pertuccont il schabetsch dil mazzament eis el untgius e refusau il discuors. Smanatschar ad el cun castitgs, ha fatg negina impressiun. El sappi era buca persequitar ina idea ed ira vinavon cun in discuors. Sulettamein da siu temps giul Schuob ha el para saviu raquintar pulitamein. Il bia eis el sefatschentaus culs patratgs da far uorden sin claustra e cun sias relaziuns cugl avat e cugl uestg. Sias rispostas tier l’inquisiziun ein in ver spieghel da siu intern e medemamein sia suttascripziun cun tschun lingias, senza senn e cuntegn, mo confusiun.

Ussa emprova il miedi en siu rapport da declarar schebein il Martin vevi siu giudezi, sia libertad il mument ch’el ha mazzau siu frar pign. Il di avon era el semussaus fetg alteraus, quei pervia dil pladir cavrer e pervia dalla pasculaziun. Quei seigien fatgs e mussaments che la stuornadad vevi buca bandunau el. Suenter, cu ils umens mettan a ferm el, grescha el: Fagei era aschia cun vos affons! Lu di el rusari e va a sepultura.
Quei tut muossa la situaziun da siu esser stuorns. Tgei auter carstgaun fuss secuntenius talmein? Era il dir, che atgnamein vessi il bab giu da far quei, el hagi fatg nuidis e ch’el vevi bugen il frar, muossa sia indifferentadad e sia malsogna dil spért.
Ch’il Marin hagi dapi in onn e miez giu clars muments constat ord negina deposiziun. Era ch’el eri meinsvart fetg diligents ella lavur ei negin mussament ch’el fuvi per temps sauns. La memoria ei restada, mo sa buca tener il fil vid ina caussa, scumbeglia ses sentiments interns cun impressiuns externas.
Aschia declara il miedi ch’ins sappi buca numnar siu stan auter che stuorn e quei dapi ch’el seigi turnaus digl jester. Quei aunc tonpli ch’el fuva avon adina staus da buna sanadad.
El, il miedi, hagi e creigi cun veramein sufficienta raschun da declarar ch’il Martin hagi mazzau siu frar in mument ch’el eri buca raschuneivels e privaus da sia libertad en sia acziun.

Suenter ver tedlau tuttas deposiziuns ed il rapport dil miedi districtual eisi vegniu miezdi. En casa cumin vein nus buiu e magliau dil nies che nus vevan priu da casa. Gronds discuors ha ei buca dau. Tuts eran fatschentai cugl udiu e culs patratgs co ei savessi ira cul Martin.

Suentermiezdi cuntinuescha il process. Martin vegn menaus avon ed interrogaus. Sias deposiziuns ein pli che confusas e cuntradictoricas. Igl accusader sepresenta ussa cun sia tgisa. El raquenta oravontut dalla veta digl inculpau Martin. El alleghescha oravontut las deposiziuns digl ustier da Sedrun e dil bab, che dian ch’el eri in stinau. Plinavon fa el valer il rapport dil miedi districtual sco impurtonta informaziun davart igl esser digl inculpau. Tier l’inquisiziun dil Martin seigi semussau, ch’el hagi denter auter saviu dar raschuneivlas rispostas sin certas damondas e sin las damondas per el periclitadas saviu untgir tuttas rispostas. El stuevi pia ver in cert agen giudicament da siu malfatg. El accepta ch’igl inculpau hagi giu ina sempla educaziun ed hagi ina certa inhabilitad parziala enten siu patertgar.

Risguardond quellas raschuns seigi il Martin da truar suandontamein:

1. Cun treis onns perschun
   2. Allontanaziun ord la societad humana ed a quella fatgs nunnuscheivels
   3. Il bab Giachen duei vegnir obligaus da pagar tuttas spesas giudizialas ed extragiudizialas e quei ord motiv, ch’el hagi interpriu nuot per far siu fegl nunnuscheivels per la societad.

Ussa plaida il defensur, dr. Berther. El raquenta medemamein dalla veta dil Martin ed accentuescha ch’igl inculpau seigi dapi 1859 adina staus senza interrupziuns turbelaus dil spért. El presenta las deposiziuns dallas perdetgas, presenta la veta dapi igl onn 1859, paleisa igl act sez, dall’inquisiziun ed dil pareri dil miedi circuital. El fa valer l’indifferentadad digl inculpau tiel vegnir fermaus e plitard menaus a Mustér en perschun. El menziunescha dalla confusadad en sias deposiziuns e sia fasierlia suttascripziun. En quei cass san neginas leschas criminalas vegnir applicadas. Il defensur crei ch’il Martin seigi da considerar per totalmein irresponsabels, aschia ch’igl accusader seigi da renviar anavos cun sia truament ed il bab Giachen seigi d’obligar a neginas spesas. Cun metter igl inculpau en segironza seigi el senza dubi cuntents.

La sentenzia
Suenter ver priu investa da tuts acts dil process, las deposiziuns dallas perdetgas, l’inspecziun dil tgierp digl affon pign ed il pareri davat las habilitads intellectualas digl accusau. E suenter ver tedlau la tgisa menada digl accusader e la defensiun e lu consultau la lescha criminala ha il tribunal

• en consideraziun ch’ei constat che Martin ei responsabels pil mazzament da siu frar
  2. en consideraziun ch’ei constat ord tut las deposiziuns e pareris dil decuors dil process, ch’il Martin seigi dapi dus onns ed en special il temps ch’el ha commess quei act, staus en in stan d’in intelletg disturbau ed aschia sappi ad el vegnir adossau il pli minimal castitg.
  3. en consideraziun ch’ils geniturs ein repetidamein vegni admoni da tener lur fegl Martin a guvern e segirezia, il qual ei buca daventau.
  4. en consideraziun che Martin ei da considerar per adina sco prigulus.

Aschia vegn renconuschiu dalla dertgira sco cheu suonda:
Martin ei igl autur dil mazzament da siu frar pign. Muort sia irresponsabladad vegn el relaschaus d’in castitg. Jeu, il bab, seigi obligaus da procurar da metter siu fegl Martin sut segira survigilonza aschiditg sco quel ei buca normals da spért ed intelletg. Plinavon sun jeu vegnius obligaus da purtar tuttas spesas caschunadas al cumin.

Deliberaus
El pareri dil miedi districtual, Augustin Condrau, veva quel cussegliau da metter il fegl Martin a St. Pirminsberg. Quei ei ina clinica che fuva vegnida fundada 1847 ella claustra benedictina a Faveras, S. Gagl, ch’era vegnida serrada igl onn 1838.
Suenter il process eis el aunc staus entgins dis a casa. Nus, miu vischin Gion Clau ed jeu, vein accumpignau el a Faveras. Nossa famiglia ei buca sesentida bein da far quei pass, mo igl ei stau nossa obligaziun adossada dalla dertgira. Nus tuts vein bargiu, oravontut ha mia dunna fatg fetg grev da prender comiau, d’in fegl che vess giu basegns d’agid davart la mumma. Nus vevan era dumignau dad acceptar, sch’ins sa insumma quei, il schabetg cun nies pign. Culla consolaziun da ver ina aunghel dapli en tschiel, vein nus dumignau quei.
Suenter 17 jamnas, arriva la tresta nova ch’il Martin seigi morts ils 18 da settember 1862 en consequenza d’in malcostas. El fuva mo 25 onns vegls.

Jeu sun vegnius denunziaus
ni Jeu hai giu il basegns e desideri da nudar quei schabetg da mia veta

Gl’emprem stoi jeu raquintar cuortamein il decuors da mia veta entochen al schabetg che ha schau anavos in tagl, in marcant fastitg, en mia veta.
Jeu sun naschius igl onn 1877 a Cavorgia el meins da zercladur allas sis dalla damaun ed il medem di sun jeu vegnius purtaus si Sedrun e leu en baselgia parochiala hai jeu retschiert il sogn batten. Jeu hai retschiert treis nums, quei era da gliez temps nuota nunusitau, il pli savens denton dus. Ils emprems dus nums en honur dil tat davart la mumma ed il tierz num sco miu bab. Dapi lu ha mintga generaziun purtau quei num. Padrin hai jeu giu in da Cavorgia e la madretscha orda Selva. Dil temps d’affonza hai jeu emblidau il pli bia. Jeu less dir, mia affonza ei stada sco tier tut ils auters. Jeu hai era astgau guder miu tat e mia tatta davart dil bab e davart da mia mumma mo il tat. Il bab da miu bab era in um fetg migeivel ed emperneivel. El raquintava bia ed il pli savens da siu frar ch’era ius ell’America. Quel veva scret anora ina massa brevs fetg interessantas, aschia co el era staus ell’uiara da secessiun denter il Nord ed il Sid dils Stadis Uni. El veva fatg atras 21 battaglia e viu bia sgarschur e giu mo pintgas blessuras. La mumma da miu bab era cun nus en uorden, mo schiglioc fuva ella plitost ina nauscha. Cul tat saveva ella far propi da nausch e sevilar e sch’ei tunscheva buc star giun plaun e dar las combas sco affons pigns fan. Dad ella han entgins da mes frars e mias soras artau quella nauschadad. Il bab da mia mumma era in stregn um, denton cun nus beadis fetg tschintschus e leghers. El habitava la casa gest sper nus.
Ils onns 1880 e viaden els 1890 hai jeu frequentau la scola. Igl onn 1884, cu jeu hai entschiet ad ir a scola han ils da Cavorgia buca anflau in scolast. Quei schabegiava meinsvart da Maunsut. Aschia vein nus affons da Cavorgia stuiu serender si Sedrun en scola Cadruvi. La scola cuzzava da s. Catrina (25 da november) entochen la jamna sontga. Onns tumprivs selubev’ins era da calar avon. Passar igl atun ed igl unviern atras la cavorgia, quella dil Rein da Nalps, lu atras Surrein, dallas Traviarsas giuaden, sulla Punt Baselgia e dil Run si, ei buca adina stau lev. Da miezdi magliavan nus tier parents a Sedrun ni Gonda. Da vart da miu bab vevan nus negina parentella datier, mo davart dalla mumma hai jeu giu l’elecziun.
In cletg tut special hai jeu giu pertuccont la scola. La vischnaunca ha baghegiau scola nova vin Dulezi e cugl onn da scola 1887/88 essan nus secasai en quei casament ualti moderns da lezs onns. Ils 16 d’october 1887, quei di hai jeu adina teniu endamen. Nus tuts vein stuiu ir quella dumengia suentermiezdi a viaspras. Suenter essan nus sentupai si avon la scola Cadruvi. Aschi bia glieud vevel aunc mai viu. La musica era cheu ed ils cantadurs da dus chors, dil viril e dil chor da baselgia. In til ei seformaus. Dus buobs gronds han purtau nossas bandieras da scola, in grond crucifix fuva rentas sin in carret e quel ei vegnius tratgs sur punt via tochen avon scola nova. Lu ei la scola vegnida benedida, ils musicants han sunau ed ils chors han cantau. Suenter vein nus tuts astgau ir per l’emprema gada en scola e leu ha ei dau in paunet. Con gustus quel ei staus. L’auter di vein nus entschiet la scola.
La scola ei buca stada difficultusa per mei, jeu hai dumignau tut levamein. Il temps liber hai jeu stuiu ir ad alp la stad. Igl ulteriur temps fuva ei da gidar a casa. Il pli bi fuva igl ir a misas enta Pardatsch da Vaccas. Suenter scola hai jeu fatg il pur cul bab, mo damai che nus eran tons frars ha ei tuccau da ponderar enzatgei auter. Aschia hai jeu cun miu frar ensemen decidiu dad emprender in mistregn. Jeu hai absolviu quel en in vitg vischinont tier in Tuatschin che fuva leu sesents gia dapi biars onns. Miu frar ha empriu il medem mistregn en in liug ella Cadi.
La veta da mistregn, segidar a casa, ir ad alp e far da fumegl ei sefatga tochen igl onn 1903. Quei onn hai jeu maridau ina da Gonda e giu la caschun da cumprar leu casa che fuva en possess dils geniturs dalla dunna.
Jeu hai drizzau en in luvratori e surviu ils vischins cun rauba. Pil pli mavel jeu a dis. Magari fagevel jeu quei ensemen cun miu frar. Treis affons ein naschi, mo mia dunna ei morta igl onn 1907. Ella ei morta en consequenza d’ina pagliola cun mo 28 onns. Jeu sun staus anavos cun treis affons. La consolaziun era mia ferma cardientscha e che quei destin tuccava da gliez temps bia vischins. A mi ha ei dau nuot auter che dar naven in affon. Quei pass hai jeu mai surmuntau e pitiu mi’entira veta.
Igl onn 1913 hai jeu turnau a maridar. Era ella fuva da Gonda e tredisch onns pli giuvna. Jeu enconuschevel ella fetg bein, pertgei che plirs onns vevel jeu giu ella sco fumitgasa. Ella ha schenghegiau a mi sis affons, gl’emprem schizun schumellins. Dil reminent veva gia mia emprema dunna parturiu schumellins. In affon ei morts da baret. E puspei ha il destin tuccau mia veta. Mia secunda dunna ei morta da cancer. Il pli giuven da mes affons veva grad tschun onns. Nus essan segidai in cun l’auter, mias feglias veglias ha fatg da mumma, ellas vevan gia 11 e 9 onns e cun fumitgasas e buns vischins ed ils fargliuns da mia dunna ei quei iu bein.
La finala sundel vegnius, cun mia curascha che vevel tuttina manteniu, tier empau prau e schizun aunc cumprau ina casa d’in vischin ch’ei ius ell’America.

Mo ussa tier la caussa che ha motivau mei da far quellas notizias. Jeu hai teniu si tut ils documents ch’ein curri en quella caussa e scret giu els en quellas notizias. Jeu vevel adina puspei fumitgasas che segidavan en casa ni sil funs. Il bia fuva quei per lavar ora la casa, tiella mezca da casa, tier fenar e cavar truffels. Ils onns 1930 vevel era ina vieua che segidava meinsvart cun mei en casa ed jeu segidavel era cun ella sch’ei fageva basegns a casia. Nus essan savischinai in a l’auter, sco quei ch’igl ei denter carstgauns da differenta schlatteina. Igl onn 1935 ei la fama vegnida derasada che la vieua seigi en speronza da mei. Il paterlem era sederasaus per l’entira val. Oravontut fuvan las femnas fetg activas cun derasar la novitad. La vieua ei era buca gest sedepurtada il pli perdert cun tschintschems, da paterliera, buca bein ponderai. Zatgi ha fugau si la suprastonza communala e quella ha anflau per bien da purtar tgisa encunter ella. Schebein il sur plevon ei era aunc staus cheu ina forza zuppada, gliez sai jeu buca dir per franc, mo jeu sminel bein! Jeu hai pretendiu digl uffeci circuital las actas e nodel cheu sco emprem la tgisa dalla suprastonza communala digl onn 1935 encunter quella vieua.
Il president communal fuorma la tgisa encunter la vieua al signur mistral. Jeu laschel sappientivamein naven ils nums digl obercheit, dalla vieua e da tuttas autras persunas ch’ein zaco stadas involvadas en quei cass. Mes vegnentsuenter ston nuota saver da tgi ch’ei setracta.

El decuors dil meins d’avrel ha la vieua N.N. fatg ora raschienis, ch’ella seigi en in auter stan ed hagi en cuort da mirar a vegnir glieud nova, da maniera che quella affera era il raschieni general en vischnaunca. Gie quella vieua pareva perfin da haver in cert quet cun sias afferas. La caussa ei ida aschilunsch ch’igl Uffeci tutelar haveva gia priu si in protocol cun ella per saver far las preparativas. Agl Uffeci tutelar ha ella dau en ch’ella seigi sedada giu carnalmein cun in vieu. Quei protocol stat ad Els en disposiziun tier signur mistral.
Il resultat ei denton staus, che entochen da cheu eis ei vegniu neunavon nuot. Sch’igl ei tut luau ora en quella calira ni co ni cum san eventualmein ils signurs docters che han tractau ella. Denton seigi la caussa sco ella vegli, factum eis ei ch’ils raschienis scandelus ein vegni fatgs ora e vegn era ad esser factum che la dunna ei sedada giu cun persunas da l’autra schlatteina, da maniera che nus sesentin obligai da purtar tgisa encunter ella per surpassament dalla lescha poliziala grischuna, paragraf 19. Ella ha cun ses raschienis, era si per glieud giuvna, dau public scandel. Da quei san els s’informar tier plirs vischins. Basta, tgi ch’ella vegneva en contact, maniava ella che stoppi saver quei. Fuss da dumandar oravontut ella e siu quinau. Quei ch’ella ei sedada giu cun quel ni cun tschel mass nuota tier a nus. Mo il palesar da quellas caussas si per quasi mintgin, ei dau pulit scandel ed encunter quei essan nus obligai da purtar tgisa. Supplicheschel da perstgisar che nus stuein mulestar els cun da quellas turpegiusas caussas.

Dalla vieua lessel dir il suandont. Quella ha il destin tuccau ualti fetg. Mo miseria e pupira! Persula stueva ella trer vi dus affons, in affon era morts da baret ed il vegl ord la val. Pervia da siu um veva ella deivets e quels ston vegnir pagai giu e quei oravontut cun lavurs da schubergiar. Dapi 1932 fuva ella vieua, mo gia dapi igl onn 1923 viveva ella persula cun las duas buobas. La vischnaunca ha susteniu ella sco ella ha saviu, bugen ni nuidis e plitard mes a dies ad ella in vieu ch’ella ha la finfinala maridau e survegniu enina aunc siat affons. Entras quella maridada eis ella lu secasada ord la val.

Ils 24 d’uost 1935 vegn la vieua interrogada entras il signur mistral. Da quel vegn ella admonida alla verdad ed igl actuar noda l’interrogaziun:

1. 
   Essas vus vegnida castigiada zacu?
   Na.
   2. Ei vegn purtau tgisa che vus haveis commess caussas immoralas cun umens.
   Jeu sun sedada giu mo cun quei vieu.
   3. Essas vus sedada giu carnalmein cun el?
   Gie. Nus vevan bugen in l’auter.
   4. Cu essas vus seconversada en quella moda cun el?
   Nus vein luvrau biars onns ensemen ed essan s’enconuschi. Qual di che nus essan stai ensemen sai jeu buca dir.
   5. Essas stai pliras ga ensemen en quella moda?
   Jeu ditgel buca contas gadas. Jeu hai encurschiu che jeu vevel buca mia regla e vai detg ad el. Jeu garegel buca ch’ei vegni fatg pli bia encunter el. Jeu vess viu bugen ch’el vess renconuschiu zatgei per mias spesas. Jeu vi denton buca malemperneivel.
   6. Ei vegn detg che Vus seigies ida e veies palesau quellas caussas. Ei quei ver?
   Jeu vai stuiu dir alla tatta che jeu hagi buca miu temps. A biars vai jeu buca detg.
   7. Quella caussa ha schon dau empau scandel en vischnaunca?
   Jeu erel in temps che jeu astgavel gnanc ir avon la glieud. Tut che veseva che jeu erel grossa.
   8. Essas Vus buca aunc stada cun auters umens?
   Cun negins auters umens hai jeu fatg da quellas caussas.
   9. Essas buca stada cun in auter?
   Na. Mai. Quel ha mai tuccau mei en da quellas caussas.
   10. Ei in auter mai staus vida Vus?
   Mai. Grad aschi schliata sun jeu buca stada che jeu fuss ida cun auters.
   11. Cu fuss il vieu staus tier Vus?
   Il davos settember vai jeu cavau truffels. Enzatgei avon essan nus stai ensemen.
   12. Nua essas stai ensemen?
   Gliez stoi jeu bein buca dir. El ha anflau mei grad aschi bein sco jeu el.
   El ei vegnius en mia stiva. Ei era la sera. El era vegnius e veva dumandau enzatgei.
   13. Haveis Vus aunc da metter vitier zatgei?
   Na

Lu sun jeu vegnius citaus dil signur mistral. La citaziun ei vegnida ils 27 da settember 1935. Jeu hai secapescha stuiu far obedientscha e sundel pli bugen seredius a Mustér che far la caussa cheu a casa.

Tiegl Uffeci circuital dalla Cadi ei vegniu fatg pendent ina questiun pervia d’ina dunna, davart dalla quala nus munglassen plidar cun vus. Nus vegnin en cuort a Sedrun e savein dar caschun a vus da seschar udir. Vus saveis denton era clamar tier nus a Mustér. En quei cass stuesses schar saver cu vus vegnis. Mardis proxim entuorn las 4 1⁄2 savessen nus esser en disposiziun.

Igl 1. d’october sundel staus a Mustér en casa cumin tier il signur mistral. El beneventa mei curteseivlamein e fa siu pensum tenor uffeci. Avon ch’entscheiver vegnel jeu admonius alla verdad e rispundel suandontamein sco il protocol plaida:

1. Essas Vus vegni castigiai zacu?
Mai.
2. Ei vegn purtau tgisa che Vus veies commess caussas immoralas cun ina vieua. Ei quei ver?
Nus prendein per ver. Jeu lasch denton sura ad ella.
3. Essas Vus stai repetidamein ensemen cun ella?
Gie. Quei laschel jeu era tier.
4. Ha ella encuretg Vus ni essas Vus i tier ella?
Ella ha encuretg mei. Ella ei per semeglia stada tochen Valtgeva per vegnir suenter mei, senza che jeu vess dau triev lezzaga.
5. Vus deis tier, che Vus essas era i en casa tier ella?
Gie. Jeu vai stuiu ir per basegns ch’ins leva far vegnir ella a lavar resti ni cavar truffels e sun lu vegnius anavos.
6. Saveis Vus aunc d’auters umens?
Gliez lasch’jeu sur ad ella.
7. Fusses Vus promts da bonificar ad ella zatgei per sias spesas?
Gie. Quei sun jeu promts. Ina raschuneivladad sun jeu promts. Ella vess saviu vegnir tier mei e tschintschar.
8. Leis Vus aunc metter vitier enzatgei?
Na.

PS
Dar admoniziun a vieua da buca far ora tschontschas sco ella ha fatg.

La davosa construciun ch’igl actuar ha mess tier al protocol e che jeu hai giavischau, ha giu siu effect positiv. Ella ha calau cun far tals paterlems ed autras caussas en vischnaunca han tratg l’attracziun e tut ei lu sfranzlau ora.

Ils 15 d’october vegnel envidaus da vegnir a Mustér avon dertgira. Jeu hai teniu per miu bien da buca serender a Mustér, ton ch’il mistral ha schau a mi liber da vegnir ni buc. La citaziun cheusut che jeu hai era scret giu di quei claramein.

Sco quei che vus saveis ha la dertgira circuitala dalla Cadi aunc da tractar ina tgisa ch’ei vegnida purtada encunter vus pervia d’in surpassament dalla lescha poliziala (immoralitad). En vertit da § 54 vegnis Vus cheutras envidai da cumparer mardis, ils 15 d’october allas 11:15 en casa cumin a Mustér per assister alla tractaziun, sch’ei plai. Vegnis Vus pli bugen buc, sche vegn la caussa tractada e quei en proceder contumazial (buca en preschientscha).

Il protocol da dertgira ha tunschiu maneivlamein sin ina pagina ed el, igl actuar da cumin noda aschia ils fatgs ch’ils umens dalla dertgira han decidiu quei di en casa cumin.

L’inculpada ei sedada giu carnalmein sco ella sezza di cun ina persuna da l’autra schlatteina. Ella sezza ha cun tschintschar e palesar quella caussa engrondiu il scandel. Ella vegn declarada culpeivla d’in surpassament dalla lescha poliziala grischuna e castigiada cun 50 frs., spesas giudicialas 6 frs. + spesas ufficialas.
Gl’inculpau ei sedaus giu maldischentamein cun ina persuna da l’autra schlatteina. En applicaziun dalla lescha poliziala grischuna vegn el punius cun 30 frs. El surpren las spesas giudicialas da 2 frs. e leutier las spesas ufficialas.
En vertit dalla lescha poliziala vegn el constrenschius d’indemnisar l’autra persuna cun 200 frs.

Cun posta arriva cuort avon Nadal 1935 la decisiun dalla dertgira. Jeu hai saviu far nuot auter che pagar il castitg adossau e l’indemnisaziun alla vieua, vevel jeu gie detg gie sin la damonda da signur mistral da bonificar ella. Cun quei ei la caussa stada finida per mei. Cheu aunc miu davos document en caussa:

La cumissiun dalla dertgira circuitala dalla Cadi ha constatau e tratg en consideraziun
– ch’el seigi sedaus giu maldischentamein cun ina persuna d’autra schlatteina;
– ch’ el, igl inculpau ha cheutras surpassa §19;
– ch’el ha – sco ei vegn detg da l’autra part – caschunau fastedis e spesas a raschun che tala persuna ha stuiu ir el spital;
– ch’igl ei commensurau, ch’el indemniseschi tala persuna, mo ch’igl ei – per evitar tschontschas – pli cunvegnent che quei daventi discretamein cun intermediaziun digl uffeci circuital senza dir a l’autra persuna danunder che l’indemnisaziun vegn.

Decidiu en contumaz (absenza)
1. En vertit dalla Lescha poliziala grischuna vegn el constrenschius da pagar in castitg da
30 frs. e las spesas giudicialas ed ufficialas 34 frs.
2. En applicaziun da §§ 9 e 62 vegn el constrenschius d’indemnisar l’autra persuna cun 200 frs. Quella summa ei da remetter agl Uffeci circuital enteifer in meins. Il mistral duei surdar quella summa directamein all’enconuschenta persuna.
3. Il castitg cullas spesas ei da pagar enteifer 8 dis alla cassa da cumin. Savess quei buca daventar, stuess il castitg – suenter ultim avis da 10 dis – vegnir midaus en perschun a norma da § 3.
Per la cumissiun dalla dertgira circuitala dalla Cadi
Igl actuar                     Il president
L. Huonder                  Dr. G. Condrau

In affon ha la vieua buca parturiu. Jeu stoi dir per miu bien cletg e la fama ha aschia buca saviu crescher aunc pir. Il dretg da sentupar vevan nus omisdus, damai che nus fuvan omisdus libers. La caussa ei sulettamein naschida el schliet secuntener dalla vieua cun sias tschontschas ch’ella seigi en purtonza. Quei ei naturalmein dau giu el dretg liug e las tschontschas ein sefatgas cun gaudi e plascher da plirs e pliras. Quellas caussas han adina giu calamita ella populaziun. Ella ha lu cuort suenter bandunau la val e serendida lunsch avunda naven da Sedrun.
Ina caussa ha trumpau mei e quei la denunziaziun entras la suprastonza communala. Ella ei buca stada curaschusa avunda da tschintschar cun mei e suandada forzas buca beinmanegiontas e da quels dalla morala. Da quels che jeu sai dir che vessen giu pli da basegns da scuar avon l’atgna casa.
Damai che jeu erel in um beinvesius e da bien caracter, leghers e da cumpignia, ei la caussa stada spert giud via. Biars han susteniu mei, buca publicamein, e quei ei stau per mei in grond levgiament. Mes affons han saviu ni intervegniu nuot da quei. Ton ei la glieud stada e buc parlahau a mes plidatier.
Quellas notizias hai jeu fatg ord basegns intern ed era ord il basegns da communicar quei a mes affons e forsa schizun pil maun public. Jeu lessel mussar co ei vegneva era viviu da quels onns e co ei vegneva iu entuorn cun da quellas caussas. Tut era fetg reglamentau e stregn ed ei vegneva denunziau per mintga fuera. Il Gliendisdis Tscheiver veva igl obercheit da vischnaunca avunda occupaziun cun castigiar ils falliments succedi enteifer in onn ora.

Naven digl onn 1935 sundel vivius en tutta ruasseivladad e cuntentientscha. Entgins da mes affons ein semaridai e mias feglias ein stadas per mei casarinas ed ils fegls ledis ein segidai cun mei. Jeu hai giu lavur e da magliar havein adina giu sin meisa. Era sche mes deivets eran pulitamein carschi, quei ha nuota stermentau mei da mintga di far ina detga cupidada suenter gentar.

Quellas notizias hai jeu nudau igl onn 1938.

La controlla dalla cumpignia da mats sur tutta morala

“Ei han teniu il nas e la bucca dalla feglia, ch’ella stueva bunamein stenscher, tratg per las ureglias e strubiau il tgau e lu tratg ella digl uaul giu.” Aschia secloma ei ella denunziaziun al mistral da cumin ch’ei scretta dil bab dalla feglia ch’ei vegnida maltractada. Il cass pren la via usitada da quels onns.

La tgisa agl Uffeci circuital
Il sutsignau tgisa ils mats ch’ein sedepurtai maltscheccamein viers mia feglia. Ei stracta da tschun giuvens ella vegliadetgna denter 20 e 25 onns, dus da Rueras, in da Selva, in da Sedrun e l’auter da Camischolas. Il schabetg ei succedius ils onns 1940.
La dumengia da Sontgilcrest ha mia feglia accumpignau mias niazas da Rueras a Selva. Circa mesa las diesch dalla sera ei mia feglia vegnida anora en cumpignia cun in giuven da Gonda. A Sumsassi ein els dus vegni attaccai da plirs giuvens, che spitgavan sin els. Quels fuvan gia leu allas sis dalla sera, cura che mia dunna ei ida in toc cun sia sora viers Selva.
Ei han teniu il nas e la bucca dalla feglia, ch’ella stueva bunamein stenscher, tratg per las ureglias e strubiau il tgau e lu tratg ella digl uaul giu. Suenter quei ein quater scappai. Il giuven e la feglia ein ir encunter casa. Ils caltscheuls fuvan tut empaglia.
Jeu viel ch’ils giuvens vegnien pri amauns per quella maltscheccadad e maltractada e stoiel pretender ch’els laschien cun bien mia feglia.
Per las dolurs caschunadas, pil resti lavagau e per las spesas d’ira las vias, pretendel jeu 65 frs., ch’ein da pagar agl Uffeci circuital. Da quels sa il mistral dar 50 frs. alla Cumpignia da mats da Tujetsch. Sch’ils culponts renconuschan e pagan quella pretensiun ed exculpeschan lur maltschecadad, sche saiel jeu desister dalla tgisa. Cass cuntrari viel jeu ch’il cass vegni tractaus dalla dertgira sco la lescha prescriva.

Citaziun da treis dils tschun giuvens avon il mistral

Vus essas tgisai da haver maltractau ina giuvna da Rueras la sera da Sontgilcrest a Sumsassi. Cheutras vegnis Vus citai avon il sutsignau uffeci per l’inquisiziun. Nus fagein expressivamein attents sin las consequenzas stipuladas ella lescha per citai che cumparan buc.

Protocol d’inquisiziun
Citaus sco tgisau ed admonius tier la verdad depona el.
Vus essas tgisai dad esser stai gideivels tier la maltractada d’ina giuvna la sera da Sontgilcrest da Rueras. Tgei scheis da quei?
Fuvel en cumpignia cun tschun mats. A Sumsassi, S.Brida, havein nus cattau adagur duas mattauns che vegnevan dil stradun en. In tschancun suenter ein dus mats vegni e suatiu las mattas. Nus havein laghiau ora els. In mat ei ius cun la matta da Rueras e l ’auter cun ina da Selva. Ils dus pèrs mavan in tschancun in ord l’auter e mavan a bratsch. Quei ha cudizzau nus da laghiar ora vinavon ils pèrs. Nus savevan aber ch’els dus stuevan turnar anavos e perquei havein nus spitgau sin il retuorn. Anen ein ei ir circa allas sis dalla sera e returnai circa allas nov e mesa. Cura ch’els ein stai siado in toc ein els turnai engiu tochen S. Brida, i giusum e mirau surengiu e lu ir in tschancun digl uaul giuaden. Nus havein laghegiau ora e savein dir ch’ei sedepurtavien buca fetg bein giudencheu e stai bienaditg. Silsuenter ein els turnai ensi in toc. Poda ch’els ein stai lu si Selva. Cura ch’els ein turnai anoragiu per ir encunter casa fuva ei gia bien e stgir. Els vegnevan a bratsch. Lu havein nus pigliau els. Jeu haiel pigliau il giuven e teniu el cun dus auters, dus han pigliau amauns la giuvna. Forsa tschun minutas.
Sin la proposiziun dil tgisader vi jeu lu dar risposta en scret enteifer diesch dis.

Protocol d’inquisiziun d’in dils auters giuvens
Vus essas tgisai dad era stai gideivels vid maltractar ina giuvna la dumengia da Sontgilcrest. Tgei scheis da quei?
Jeu mavel quella sera a mises. A Sumsassi haiel suatiu quater giuvens. Quels han raquintau a mi, ch’els hagien viu in mat cun ina giuvna, ch’ei mavien pigl uaul entuorn e sedepurtavien mal. Quels dus seigien ussa ir si encunter Selva e stoppien vonzei vegnir anavos. Lu haiel jeu detg, che jeu stetti era cun els e nus havein fatg ils plans da prender amauns quels dus cherlis. Da mesa las diesch ein els vegni anavos e lu havein nus pigliau els. Jeu e ed in auter havein pigliau la matta, havein tratg ella circa dus meters sut via giu, mo buca maltractau. Ei po dar ch’ella ei vegnida empau maltschec giun plaun. Tratg per las ureglias, teniu la bucca e strubiau il tgau sco la tgisa menziunescha, hai jeu buca fatg. Quei che nus havein fatg sa buca vegnir quintau per maltractament.
Ariguard la tgisa cun la proposiziun da pagar 65 frs. viel haver endamen cun ils cumpogns e dar part enteifer 15 dis.

Protocol d’inquisiziun d’in ulteriur giuven
Vus essas tgisai da haver maltractau ensemen cun auters ina giuvna la dumengia da Sontgilcrest a Sumsassi. Tgei scheis da quei?

Jeu fuvel en cumpignia cun quater giuvens. Havein observau ch’in giuven ed ina giuvna mavan pigl uaul entuorn e sedepurtavan mal. Nus havein fatg ils plans da prender amauns els. Cura ch’els ein turnai anavos havein nus pegliau els. In giuven ed jeu havein pegliau la matta e fiers ella dalla plaunca giu circa 3 – 4 meters. Jeu haiel era teniu la bucca ad ella. Jeu creiel aber buca da haver maltractau ella.
Ariguard la proposiziun dil tgisader da pagar ensemen 65 frs. viel haver endamen culs auters e dar part enteifer 15 dis.

Reponderaziun dil tgisader

Cheutras dundel part, che suenter haver ponderau mia questiun madiramein, sundel jeu seresolvius da schar ruassar ad interim la caussa. Jeu paghel mez las spesas da tochen uss. Els san tarmetter a mi il quen ni che jeu sai era clamar inaga ch’ins vegn a Mustér. Jeu resalvel denton aunc il dretg da purtar tgisa per cass da tuts cass. Sche jeu desistel per il mument da purtar tgisa, daventa quei buc per tema da mia caussa, anzi per evitar malemperneivladads generalas denter ils giuvens, che savessen sco l’exprienza en auters loghens muossa, esser la consequenza da quella questiun. Pia ad interim prendel jeu la caussa per liquidada.

Il mistral rispunda
En caussa dils giuvens ariguard maltractament da vossa feglia essan nus en possess da vossa brev. Cun quella retergeis Vus la tgisa encunter ils numnai mats e pagheis sez ils cuosts occurri d’inquisiziun. Quels muntan oz sin 30.30 frs., che san vegnir pagai sil schec postal dil cumin dalla Cadi.
Cura ch’ina tgisa vegn retratga stuessen nus dar part quei als tgisai. Ei cunvegn forsa denton da spitgar cun quei, per cass che Vus havesses tonaton el senn da schar cuntinuar vonzei cul cass.

Per conclusiun
Las statutas dalla cumpignia da mats digl onn 1929 preciseschan la survigilonza morala da quella: Tuts depurtaments immorals davart d’indigens sco da jasters vegn la cumpignia da mats a cumbatter.

Tuts leu presents ein stai d’accord cun quei plan ed jeu sun sepurschius da far il prer.

Ina filistucca culs da Tschamut
Il matg digl onn 1920 ei succediu a Tschamut ina filistucca ch’ei la finala setschentada avon dertgira circuitala. Ils executurs ein entgins mats da Selva stai.
Els vegnan ufficialmein tgisai ed il cass pren la via tiegl Uffeci circuital Cadi, tiel mistral ed avon la cumissiun dalla dertgira circuitala. Ussa gl’entir cass pass per pass, la denunziaziun, las interrogaziuns, l’intervenziun dalla Cumpignia da mats Tujetsch e lu la sentenzia. Interessant da veser las differentas vestas e posiziuns. Ei regia in auter temps ed il cass tucca la baselgia – da memia pils ufficials e pil clerus ella val.

La tgisa
Sesanflond casualmein a Tschamut haiel leu enderschiu il cass, il qual jeu haiel anflau per indicau d’annunziar agl Uffeci circuital. Denter ils mats da Selva e Tschamut regia dapi entgin temps carplina e malperinadad. La sera dils 26 da matg ein plirs mats da Selva serendi a Tschamut cugl intent da far ina filistucca culs da Tschamut.
Circa allas nov dalla sera vegn leu era fatg la devoziun dil matg, detg rusari en caplutta. Dus ni treis mats da Selva ein gia avon rusari sezuppai en teschamber e duront quel restai leu quiets. Pli u meins vegn quei rusari frequentaus da glieud giuvna. – Finius il rusari vegnan las candeilas stizzadas giu. Tenor usit restan ils frequentonts aunc in’uriala en baselgia da stgir sesend giu. – Enaquella sesarva igl esch-teschamber ed ina figura ni in spert cun en „horem“ e corda entuorn, va sigl altar e dat ina benedicziun. Tut ils presents peglian tema e fan sontga crusch. Stimulaus digl oreifer success repeta il spért dubius la benedicziun e retuorna en teschamber.
Sminond ina cugliunaria e dubitond la verdeivladad dil sura menziunau spert, ein entgins dils curaschus, probablamein suenter gl’emprem esser stai fugi ord baselgia, sefatgs si per rugadar ora teschamber e spérts. All’entschatta ei da vart dils spérts vegniu fatg resistenza cun serrar dadens igl esch-teschamber e tener quel cun tutta forza per buca schar entrar quels dadora. Seresolvend quels denton d’ira per ina sigir e rumper en culla forza, han ils spérts aviert e schau entrar ils marveglius. Denter quels ed ils spérts ha ei lura dau ina brava sepitagda e sestilada, la quala ha lu era constatau, ch’era ils spérts seigien da carn e saung sco ils auters.
Per seperschuader dalla verdeivladad dil schabetg, sundel mez serendius en baselgia e teschamber, nua che scavs e sdremas da guotas da calzers dattan perdetga dalla cambrola.
Havend spérts e carstgauns bandunau la baselgia, ein aunc auters mats da Selva e glieud da Tschamut dai neutier e finiu la cumedia cun secutschar, sepitgar ed urgiar tochen mesanotg.
Commentari leutier drov’ei negin ed jeu surlaschel al titular uffeci gl’ulteriur proceder en caussa.

L’interrogaziun
Avon gl’uffeci cumpara in dils mats da Selva.
Vus essas quei cumpogn che ha selubiu in tal dishonoreivel act ils 26 da matg sera en la baselgia a Tschamut?

Gie.
Daco essas vegni sin quei patratg?

La sera avon che quei daventi eran nus mats da Selva quasi tuts serimnai sper baselgia suenter rusari. Nus havein lu udiu a tuccond d’Ave Maria sin Tschamut. Cheu di in: Nus duessen far ina sera ina stucca cun quels da Tschamut. Dus frars ein lu vegni cul plan da far temer ils da Tschamut, perquei ch’els stettien buca bein eri en baselgia, cun in trer en da prer ed ir alla fin dil rusari ora sigl altar e dar la benedicziun. Tuts leu presents ein stai d’accord cun quei plan ed jeu sun sepurschius da far il prer. Els han lu empermess da vegnir in cun mei ordavon ed ils auters da vegnir sil pli tard suenter. Jeu ed in auter essan lu i si l’autra sera bien a baul e sepostai en baselgia en teschamber, senza che negin observi nus. Ei ha lu tuccau da rusari e circa en ina mes’ura ha il rusari entschiet. Duront il rusari havein nus udiu disturbis denter ils uronds e quei ei era stau il cass ual avon il De Profundis. Lura sun jeu ius ora sigl altar e dau la benedicziun, cartend che tut fuigi giuadora. Suenter sundel turnaus en teschamber e serrau gl’esch. In’uriala suenter vegnan dus vid igl esch teschamber ed emprovan da vegnir en. Arvend nus buc igl esch, han els priu ina candeila ed ein i ora silla finiastra-teschamber. Els han viu mei leu che jeu stevel cul dies encunter la finiastra tenend ils mauns encunter il tgau aunc adina semonduraus cun la rassa, la corda e la baretta da prer. La fatscha havevel jeu furschau en cun frina. Silsuenter ein els puspei vegni vid gl’esch-teschamber e smanatschau da rumper en. Nus havein lu finalmein aviert igl esch. – Nus eran davos esch. Els han tratg nus dil plaun vi e tractau nus culs calzers. Jeu hai lura saviu ir giuadora ed in ei vegnius suenter mei tenend pil tschiep. Avon baselgia han ei bess mei giun plaun ed in ei siglius culla schanuglia a mi sil schegn. Sin quei hai saviu sefar libers e sundel ius da leu ora. In han els maltractau avon baselgia. Suenter ein ils auters mats da Selva era vegni neunavon, mo havein sescagnau culs da Tschamut e circa dallas diesch essan nus i a casa.

Saveis vus che vus haveis cheutras dishonorau la baselgia a Tschamut?
Jeu sai che jeu hai buca fatg endretg; denton stridar Niessegner hai buca vuliu.

Haveis Vus era ponderau tgei grevas consequenzas il far temer la glieud aschia pudess haver giu?

Ponderau quei ordavon havein nus buc. Ch’enzatgi hagi pitiu donn havein nus buc udiu.
Vus deis tier che Vus haveis entras quei malempudau act commess in grond malfatg visavi la religiun cun surduvrar leutier paramenta da baselgia ed ina greva sfarfatgadad visavi ils vischins da Tschamut.

Gie
Haveis aunc da metter vitier enzatgei?
Na.
Eis ei ver che Vus haveis detg ad in dils mats ch’il denunziant duevi grad aunc tagliar in det en baselgia per saver mussar saung.
Gie.
Da haver detg la verdad e mo la verdad attesta:
igl interrogau

Il sura confess ei vegnius legius avon als ulteriurs mats da Selva, ils quals confirmeschan quel cun excepziun dalla davosa damonda e declarau d’esser stai el cumplot conculpeivels entras lur suttascripziuns.

Inquisiziun en caussa da disturbi en baselgia a Tschamut dils 26 da matg 1920 la sera
Avon igl uffeci cumpara in um maridau da Tschamut.

Vus essas stai presents ils 26 da matg sera en baselgia cura ch’in mat da Selva ei vegnius ord il teschamber dalla pintga baselgia da Tschamut ora sigl altar vestgius en rassa da messa cun corda e baretta?

Gie.
Tgei ha quel fatg digl altar anora?
El ha dau la benedicziun sco in spiritual fa.
Tgei ha el fatg suenter?
El ei vegnius giud gl’altar, fatg enclin e mond en teschamber aunc dau duas benedicziuns giu sil pievel.

Tgei han ils presents en baselgia fatg duront quels acts?
Quels, ei pudeva esser circa 15 persunas, han fatg la sontga crusch e tut che ha temiu detgavunda, cartend ch’ei seigi in spert.
Haveis Vus l’impressiun ch’enzatgi hagi pitiu donn entras quella tema?
Na, quei crei jeu buc e hai buca udiu zatgei da num.
Han ils presents bandunau la baselgia?
Tut ei scappau ord baselgia ch’ins ha saviu ni tgei ni co ed era plein tema e snavur.

Tgei ha il pievel fatg leu?
Leu han ins teniu cussegl e finalmein anflau ch’ei stoppi setractar d’in stuc da giuvens.
Raquintei tgei ei lu daventau?
In um ei sepurschius d’ir en teschamber e verificar tgi ch’ei seigi; sch’enzatgi vegni cun el? Jeu sun sepurschius d’ir cun el ed essan i en baselgia ed anflau il teschamber serraus. Sinquei havein nus priu ina candeila ed essan i ora sin finiastra-teschamber. Da leu anora havein nus observau il giuven vestgius en rassa da messa che steva cul dies encunter la finiastra. Denter auter havein nus era udiu a scutinond en teschamber da maniera ch’ei ha schau supponer ch’ei seigi en pli che in. Silsuenter essan nus i vid igl esch-teschamber e smanatschau da sfraccar en quel, sch’ei arvien buc. Suenter la smanatscha da serrar els en baselgia e clamar il plevon, han els lu aviert gl’esch. Mond en teschamber havein nus anflau dus giuvens davos gl’esch che stevan a cani e las capialas tratgas giuaden. Nus havein lu tratg els dapart ed enconuschiu els. Suenter quei sundel jeu mez ius giuado, entgins ein aunc restai leu.

Han ins denter ils giuvens era sedau e sescagnau en baselgia?

Da miu saver buc. Quei che nus havein buca grad hofliamein tratg dapart ils dus giuvens, gl’auter sai pauc.

Ein ils dus giuvens vegni voluntariamein ord baselgia?
Gie.
Tgei haveis fatg culs giuvens avon baselgia?
Nus havein vuliu catschar els giu encunter Selva, mo essan vegni impedi entras in griu d’in mat ch’era sepostaus sut il mir dil stradun sut baselgia. Quel ha griu „Sammlung“ e sinquei ein plirs mats da Selva ch’eran sezuppai, vegni neunavon.
Tgei ei lura daventau?
Ei ha lura dau ina sescagnada, in ha tratg cun in calzer ad in da Tschamut. Quel ha lura dau cul pugn ina frida el baditschun ch’el ei seretratgs. Dapli bia sedems sai jeu buc. Nus da Tschamut essan i circa allas endisch a casa. Ils da Selva fuvan lu aunc dador baselgia.
Haveis aunc da metter vitier enzatgei en caussa?
Na.

Da haver detg la verdad tenor miu meglier seregurdar attesta:
igl interrogau

Il sura confess ei vegnius legius avon a treis giuvens da Tschamut che confirman quei cun lur num.

Radunonza da giuvens, ils 31 da matg 1920
Essend passau si entgina differenza denter ils giuvens da Selva e Tschamut e daventau denter quels ina deplorabla scena en baselgia a Tschamut e zuar nunprobabla dad ina stimada cumpignia da mats. Sin quei ei la cumpignia da mats stada radunada ils 31 da matg tier ina radunonza cun il segnerfarrer en nies miez. Suenter haver tedlau giu ils meinis ed ina viva discussiun, ha la ludeivla cumpignia priu il conclus da retrer als mats da Selva e Tschamut la fana per quest onn, sco ei ha pigliau il general pli. Quei vul dir la fana ei prida naven ad els mo per quest onn. Suenter han els lur vegls dretgs. Daleu naven ha la ludeivla cumpignia schau sura a signur capitani Sep Antoni Monn da notificar quella sentenzia en scret als giuvens da Selva e Tschamut, il qual ei era deventau. Sin quei ei vegniu tratg la sort dalla fana ed ei tuccada a Sedrun.

Ils 3 da zercladur, la fiasta da Sontgilcrest, ei la cumpignia da mats vegnida radunada suenter messa en casa da scola a Sedrun. Leu ei vegniu legiu avon la brev dils giuvens da Selva che rispundan sin lur retschevida. En lur brev sedeclaran els da buca saver acceptar quella penetenzia, essend ella memia criua e greva ed els fan da saver ch’els vegnien buca a prender part dallas fiastas da parada.

Il medem di suentermiezdi, nua ch’ils giuvens eran tier igl usitau glas vin da Sontgilcrest tier nies reverend segnerfarrer, ei suenter entginas peroraziuns e preposiziuns sur quella ovra dils giuvens da Selva, vegniu concludiu cun il pli da vegnir suenter als giuvens da Selva sco suonda. Ils giuvens da Selva vegnan envidai en da prender stedi part dallas ulteriuras fiastas da parada e da semussar sco vengonzs commembers d’ina stimada cumpignia. Lura vegn ei la davosa fiasta, numnadamein per la fiasta dil s. rusari, a vegnir mess avon alla stimada cumpignia, schebein ils giuvens da Selva dueien obtener pil proxim onn la honur dalla fana ni buc? Bein capiu che sia sort vali cheutras. Tala proposiziun ei vegnida motivada dad entgins commembers ed igl ei vegniu recumandau da conceder quei als giuvens da Selva, sch’els sefetschien da quei vengonz. Denton resta quei aunc adina reselvau alla ludeivla cumpignia da mats.
Capitani Monn Sep Antoni

Ella radunonza dils 16 da zercladur 1921 vegn ei conculdiu da schar uonn cun veglia la fana als da Selva e Tschamut cun la cundiziun che la sort vali. Purtau ella ha Placi Venzin.

La sentenzia
La cumissiun dalla dertgira circuitala dalla Cadi ha en caussa: Tgisa concernent disturbi dil cultus e quei suenter haver priu enconuschientscha dils acts e tedlau ils representants dils inculpai.

I. Constatau
La sera dils 26 da matg 1920 ein sis giuvens da Selva serendi a Tschamut. Il plan leutier havevan els fatg la sera avon. Els havevan concludiu dad entras serender ella baselgia a Tschamut sevestgir en sco spiritual e dar suenter rusari la benedicziun e far temer ils da Tschamut. Dus dad els ein avon rusari discusamein serendi en baselgia ed en teschamber. Leu han els spetgau tochen ch’il rusari ei staus finius. Lu ei in vegnius ord teschamber vestgius sco spiritual e passaus sigl altar dend leu la benedicziun. Sinquei retuorna il spert benedend aunc duasga il pievel en teschamber. Il pievel fui ord baselgia.
Sminond la cugliuneria e dubitond vid la verdeivladad dil sura numnau spért, ein dus dils curaschus returnai en baselgia tier igl esch-teschamber. Quel era fermaus. Plaunsiu han quels dadens stuiu arver il teschamber ed ils da Tschamut han enconuschiu els. Silsuenter ein era ils auters giuvens da Selva ch’eran en il cumplot vegni neunavon.
Ils giuvens da Selva dattan tier quei tut e declaran ch’els hagien fatg quei sulet per tementar ils da Tschamut, ils quals stettien fetg mal eri en baselgia e buca per profanar la baselgia ni lur funcziuns ecclesiasticas.

II
1. Cun cuntentientscha digl uffeci circuital ein sulet dus cumpari avon il tribunal. Els han representau ils auters.
2. Ils giuvens han tras confess dils 11 da zercladur 1920 dau tier da haver fatg la filistucca talis e qualis sco indicau el „constatau“.
3. In ha menau ora igl act e porta perquei la pli gronda cuolpa.
4. Cun el ei aunc in auter staus. Era el porta pli gronda cuolpa ch’ils auters, tonpli ch’el ha dau en il plan da far quei.
5. Igl ei ni pretendiu ni mussau si che la tema hagi caschunau donn.
6. Ils auters ein zuar buca stai en baselgia, els ein aber stai el cumplot. Art. 33 dalla lescha penala ordinescha ch’ils participonts en il cumplot duegien vegnir castigiai.
7. Cuosts han tuts caschunau ils medems.

III

En aplicaziun dad art. 10,18 ed art 49 lescha penala ed art. 33 lescha penala

Renconuschiu
Ils dus giuvens ch’ein stai en baselgia ein vegni castigiau cun 50 e 40 frs., tut ils auters cun 25 frs.

Mustér ils 4 da november 1920
Per la cumissiun dalla dertgira circuitala

Il president: Mathias Friberg-Capaul
Igl actuar: G. B. Durschei

Facit
Ils mats da Tschamut fuvan buca devozius avunda pils mats da Selva ed ei regeva insumma empau malperinadad denter els. Ils motivs ein nunenconuschents, matei da quei sco ei dat e deva magari denter dus vitgs vischinonts. Tiels mats veva ei savens era da far culla schlatteina feminina, igl ir a mattauns, igl ir per negla e puschegn. Quei ei stau terren avunda per schar nescher la filistucca senza far pli grondas ponderaziuns. Aschia sco planisau veva ei da funcziunar senza forsa ver consequenzas. Negin dueva endriescher enzatgei. Il principal era il curar ils mats e quels da Tschamut e sfurzar els a dapli devoziun en caplutta.
La filistucca gartegia sco ponderada ed organisada. Ei ha bein duvrau empau curascha – mo quei schai ella natira dalla giuventetgna. Els vevan carteivel spetgau in’autra reacziun dils Tschamuters. Carteivel ch’els svaneschien sco paliats si el vitg e da casa en ed els sappien lu guder la filistucca e svanir giu Selva, enrihi cun ina aventura giuvenila – ina ch’ins raquenta aunc en tschien onns.
Ils da Tschamut han sminau e giu la curscha d’intercurir la caussa e beinspert sligiau ed anflau la vera verdad. Plitost forsa casualitad ch’in ufficial ei l’auter di a Tschamut e metta en moviment l’entira inquisiziun!

Fontauna:
Archiv circuital Mustér
Archiv communal Tujetsch

 Violenza dil dretg da casa e secuntener malhonest

 Igl ei temps da tscheiver. En in vitg dalla val ha liug in ingant. Numerus umens ein serimnai per far cumpras ed amplificar lur menaschi cun las pli differentas caussas. In giuven banduna la casa. El leva ver divertiment.
Igl ei Gievgia Grassa sera. El vitg ha liug in ingant en ina stiva pli gronda. Vendiu vegn il relasch d’ina famiglia purila. Numerus umens dil vitg ein presents. Era bia giuvens fan part da quella purschida extraordinaria e tscheu e leu ein schizun entgins buobs gronds presents, ils ins sin pegna, ils auters plitost els cantuns dalla stiva gronda. Tuts ein concentrai sigl ingantader e sillas caussas che vegnan sut il marti.
In giuven banduna la stiva e la casa ed el menaschi e la travaglia digl ingant negin che fa stem. Il giuven vul atgnamein far nuot auter che respirar aria frestga, ir a spass, mo buca ir a casa, mo era per las marveglias per veser sche zatgi seigi aunc per las vias. Ei fuva gie temps da tscheiver. El passa per la via dil vitg. Sper ina casa seretegn el. El mira ed observa negina glisch en casa. El sa ch’igl um dalla casa ei presents agl ingant. En el seregheglian regls. El sa che la dunna ei persula a casa e segiramein a letg. El emprova igl esch casa e quel ei mo stuschaus encunter. El entra. La dunna da quella casa era per el dapli che mo simpatica, na ella raghizzava sia passiun e quella leva el cuntentar oz e ver divertiment. El passa atras il zuler ed entra en stiva. La dunna durmeva en stebli ensemen cun in affon pign. Lezza auda che zatgi ei entraus en casa, mo supponend ch’ei seigi igl um, eis ella ruasseivla. Mo tuttina, ella ei buca diltut segira e dubeta ch’ei seigi enzatgi auter e buca tut normal. Sin quels dubis damonda ella: Tgi ei cheu? Negina risposta. Ella spetga. Deplorablamein veva ella buca ils zulprins spel letg e saveva buca envidar la candeila per mirar on stiva tgi che seigi arrivau.
Il giuven rispunda buca alla damonda ed entra en stebli. Senza pli bia dar sinzur tschappa el la dunna entuorn veta. Quella vul secapescha sefar libra e croda ord letg e setschenta sil dies giun plaun. Il giuven tucca en ella per cuntentar ses regls e sia pissiun. La dunna sedosta cun tutta forza, dat cun mauns e combas e grescha per agid. Il mat, vegnend en tema, lai ussa liber e svanescha dalla medema via ch’el era arrivaus.

Diesch dis pli tard tier l’inquisiziun entras las autoritads da cumin s’exprima la dunna da 31 onn suandontamein:
Dapi siat onns sun jeu maridada ed hai quater affons, in ei morts da baret. La sera da Gievgia Grassa erel persula a casa, damai che miu um fuva ius entuorn las otg agl ingant. Allas diesch sundel ida a letg. Jeu hai serrau igl esch casa, mo buca tratg ora la clav e stez la cazzola. Igl esch dil stebli encunter stiva hai jeu schau sco adina aviert. Ton sco in quart d’ura pli tard ei zatgi entraus en casa ed jeu hai tertgau che quei seigi miu um, mo el ha buca serrau igl esch. Lu hai jeu pigliau tema. La persuna ei vegnida en stiva e stada leu carteivel sper la pegna. Udend nuot hai jeu pigliau dapli tema e lu dumandau: Tgi eis ti? Suenter duas ga, hai dumandau per la tiarza ga cun pli ferma vusch e survegniu negina risposta. Jeu havevel negins zulprins cun mei e perquei hai buca saviu envidar la candeila en combra. La persuna vegn en stebli e carga mei cun tapet e tut e tila mei giun plaun. Leu ha el tuccau en mei dapertut, mo saviu far nuot auter, pertgei che jeu sundel beingleiti vegnida libra. El ha buca dumignau da tener mei sil plantschiu ed jeu grevel tgei che jeu pudevel. Igl affon ella tgina gest dasperas ha era aunc entschiet en a bargir. El ha aunc tuccau autras parts da miu tgierp. Igl um hai jeu buca enconuschiu mo jeu tratgel ch’el purtavi in tschiep da rauba cumprada. El ha era buca fatg emprovas da far a mi sguezias. Jeu hai era buca observau ch’el vess giu ora siu member. El ha era buca empruau da stuppar a mi la bucca. Jeu udevel el era buca a trer flad. Sundel lu vegnida libra e currida encunter igl esch che meina on corridor, aviert quel e griu ton sco jeu hai pudiu. Igl um ei ius on stiva, sortius da quella e svanius ord casa. Jeu hai serrau igl esch casa ed ida a letg.
Beingleiti suenter ei igl um vegnius a casa. Jeu hai schau entrar el mo cun dumandar tgi ch’el seigi. Lu hai jeu raquintau ad el tut igl occurriu. El ei lu immediat ius giuado per mirar suenter.
Jeu hai giu stermentusa tema, pertgei jeu tertgavel gl’emprem che quei um lessi mazzar mei. Suenter hai jeu schon sentiu tgei ch’el leva per propi. El leva senza dubi surduvrar mei. Plirs dis suenter sundel stada fetg piarsa e disturbada. Jeu vevel strusch appetit e fuvel tudi accumpignada da temas e pitgiras. Ussa sesentel bein, mo la sera vegnan quellas sgarscheivlas temas. Vid mei ha igl um violau nuot, igl ei iu negin saung ed hai ulteruramein buca pitiu vid miu tgierp.

Il giuven ei suenter ver bandunau la casa serendius plaunsiu per via dil vitg e returnaus avon la casa nua ch’igl ingant veva giu liug, pertgei che quel era daditg a fin. El entaupa negin carstgaun. Leu stat el pliras minutas e serenda lu en ina bargia gest dasperas. Plirs umens bandunan ussa la casa. Zacu sorta el da siu refugi e va siaden en casa. En stiva fuvan aunc quater umens e zacons giuvens. Igl um dalla dunna ch’el veva visitau fuva era naven. Il giuven era returnaus leu per vegnir denter ils auters per che negin encorschi enzatgei. Cuort suenter van tuts encunter casa, aschia era il mat. El cun siu frar ed aunc dus auters giuvens ein aunc stai sin esch dad ina giuvna dil vitg. Els tuts ein lu aunc serendi in’uriala en stiva d’in dels e tschintschau da caussas da mintgadi e lu ein tuts finalmein serendi a casa.

Suenter plirs dis ei la caussa semessa en moviment. Tut che tschintschava da quei schabetg e biars san gia tgi ch’il schani savessi esser e biars vegnan suspectai. In malruauss sederasa el vitg e mintga giuven ed um vegn vesius sco violader potenzial. In schliet saung flessegia il mument el vitg muntagnard e catolic.
Il giuven sez veva priu quella caussa per buca grad in grond malfatg. Mo el auda che la glieud plaida sin vias e streglias d’in ver malfatg. La cunscienzia mudregia el bravamein e la finala vul el buca ch’in innocent vegni inculpaus e truaus. El raquenta il schabetg al bab, autruisa crei el che negin vessi zacu intervegniu dil schabetg. Negin veva gie viu el e negin saveva da zatgei. Ed el era perschuadius che la dunna vevi buca enconuschiu el.

Il bab dil giuven annunzia il schabetg da siu fegl al president communal e lez empeila vinavon il cass agl uffeci circuital. Ils inquisiturs, il president dalla dertgira ed igl actuar, nodan ils fatgs ch’il bab raquenta.

Treis dis suenter il schabetg ha miu fegl confessau a mi la caussa. Quella sera eis el vegnius tier mei cu erel persuls en stiva. El era nundetg agitaus e sedesperava e scheva ch’ins dueigi dar adatg ch’el sez fetschi buca enzatgei vid sesez. Jeu vevel era beinspert udiu dil cass ed ei vegneva detg che quel ni tschel vegni a vegnir inquisitaus. Quei ha motivau il fegl da palesar a mi siu malfatg.

El seigi senza patertgar vegnius dad ir siaden en la casa quella sera e ch’el hagi fatg sco per far in spass ni per far temer empau quella femna. El ha lu detg, ch’el seigi staus sper la pegna en stiva ed ella hagi lu dau is ed el seigi lu suenter ius en tier ella sper il letg e vulvend quella si il tapet hagi el pigliau en ella, el creigi sur la schanuglia. Ella seigi vegnida giu sil plantschiu ed el hagi lura schau dar ella. El hagi detg a mi, che per far in’ovra schliata seigi el buca ius leu e havevi buc el senn da quei. La dunna seigi ida vi sin esch stebli ed el seigi turnaus en stiva ed ius giuadora.
Da quellas caussas hai jeu mai observau vid miu fegl ed jeu hai mai tertgau ch’el fussi habels dad insumma far da quels malfatgs. Jeu sco bab procureschel senza dubi per migliur. Jeu crei ch’el hagi fatg quei in mument da levsenn e senza malpatertgar. Jeu sundel mez era perschuadius, che negin sappi dir enzatgei dil mal da miu mat ch’el vess fatg zacu avon quei trest cass.

Igl Uffeci circuital pretenda ina examinazin dil mat entras il miedi districtual. La dertgira vul pil tractament dil cass ver in pareri ord vesta dil miedi.
La famiglia digl inculpau ei a mi sco miedi enconuschenta gia dapi decennis. Denton, per saver dar in sclariment transparent, fuss ina liunga ed exacta observaziun necessaria. Era stuess jeu en general enconuscher il svilup dil mat, il corporal e spirtal. Tgei malsognas ha el gia giu, co ei il temps d’affonza staus e tgei malsognas ha la famiglia giu. Quei ei buca il cass ed jeu sai buca dar ina declaronza sufficientamein fundada. Miu pareri sebasa sin ina cuorta viseta digl inculpau, sin il cuntegn dallas inquisiziuns dil giuven, dil bab e dalla dunna violada. Entras mias visetas sco miedi tier la famiglia sundel perschuadius ch’il giuven seigi buca en possess d’in normal intelletg. El pitescha d’imbecibillitad (Schwachsinn) muort sia fleivlezia da ponderar en general las consequenzas da sias acziuns. Siu confess, mo era quel dil bab e dalla dunna violada, dattan perdetga da quei secuntener. Igl uffeci ha mess en damonda l’imbecibillitad che la tatta digl accusau vevi giu ils davos onns dalla veta e schebein il mat seigi era suttaposts a quella malsogna. Jeu hai udiu che la tatta seigi plirs onns stada fleivla, mo jeu sai era da dir che tut ils onns che sundel staus tier ella, ch’ella fuvi absolutamein sauna da spert. Igl ei denton era da veser che malsauns dil spert ein magari exponi a vezis, aschia d’engular ed auters malfatgs e ch’els san cun malezia zuppentar quellas caussas, aschiditg sco ins sa buca mussar ora evidentamein. Quei ei ina caussa renconuschida da tuttas autoritads forensicas.

Exactamein endisch dis suenter il schabetg sefatschenta la dertgira pintga dil cumin cul cass. Ils treis derschaders radunai decidan da mettar il giuven el stan da tgisa. Igl accusader vegn definaus dalla dertgira ed il giuven vegn supplicaus da numnar in defensur.

Igl emprem d’uost succeda il process avon la dertgira dil cumin, avon siat derschaders, igl actuar ed il salter. Igl inculpau sepresenta cun siu defensur, medemamein la violada cun siu defensur. Ei suonda la prelecziun da tuts protocols d’inquisiziun, dalla dunna, dil giuven, dil bab ed il rapport dil miedi. Plinavon vegn igl attestat da conduita dil mat prelegius, sco era il protocol dalla dertgira pintga.

Ei suonda l’interrogaziun e saramentaziun d’ina perdetga dil vitg. Inculpau ed inculpadra vegnan interrogai dalla dertgira. La dunna accentuescha sin damonda dil defensur, ch’il giuven hagi cun ella buca empruau da commetter in act carnal. Cun quei ei igl avonmiezdi vargaus.

Suentermiezdi cuntinuescha la dertgira cun la posiziun digl accusader. El repassa il historic ed oravontut igl act criminal e la dertgira dueigi renconuscher, ch’il giuven seigi culpeivels dil nuncumpleniu act da violenza sexuala. Plinavon duei el vegnir castigiaus pil disturbi da dretg da casa e punir el cun perschun cun surprender las spesas giudizialas e quellas digl accusader.
Il defensur dalla dunna pretenda ina indemnisaziun e motivescha quei cun far attents che la dunna seigi donnegiada en sia honur e porti aunc adina las consequenzas da temas e pitgiras. Igl um seigi medemamin tuccaus e quei economicamein, quei entras las relaziuns saunas ch’existevan enteifer las duas famiglias. La summa dalla indemnisaziun surlai il defensur alla autoritad da dertgira.

Il defensur dil giuven inculpau dat buca tier che quel astgi vegnir truaus per la violenza ed el pretenda dalla dertgira, ch’igl accusau vegni deliberaus da tutta tgisa. Las pretensiuns dil defensur dalla dunna ein da renviar ed obligar dad ella purtar las spesas.

La dertgira passa tiel tractament dil cass ed arriva tier la sentenzia. Il giuven seigi il di dil malfatg ius en quella casa per cuntentar sia passiun e per divertiment. Passond il giuven en stebli hagi quel pigliau la dunna entuorn veta e vulend quella sefar libra seigi ella curdada ord letg. Leu schischend, hagi il mat tuccau en ella en parts intimas. Il grir e sedeliberar dalla dunna hagi lu sfurzau igl inculpau da sbrigar ord casa. Da respectar seigi ch’il giuven sez seigi s’annunziaus sco culpeivel.
Igl ei buca segiramein da constatar ch’il giuven hagi vuliu violar sexualmein la dunna. Ord las deposiziuns dils involvai el cass, seresultescha claramein ch’il mat levi cuntentar sia pissiun, ch’el levi denton buca vegnir tiegl intent cun tutta forza. El ei serestrenschius sin malhonests tuchergnems senza far preparaziuns per stuprar (violar). El hagi voluntariamein desistiu d’ulteriuras emprovas il mument che la dunna deva buca siu cunsentiment e quei lai supponer ch’el levi buca sfurzar la dunna. Il giuven quintava schizun cul cunsentiment voluntari da quella, mo la constituziun morala da quella deva leutier absolutamein negina caschun.
Igl inculpau ei sefatgs culpeivels d’ina disturbaziun dil dretg da casa, entrond da notg en casa ed el dormitori dalla dunna. Medemamein eis el culpeivels d’ina greva ingiuria reala encunter la dunna e mumma entras siu malhonest secuntener enviers quella.

La dertgira considerescha il cumplein confess sco era il mediocher svilup spirtal digl inculpau. La nunlubida acziun ha violau la dunna e la famiglia en lur relaziuns persunalas ed el ei obligaus ad ina indemnisaziun.

La dertgira renconuscha ch’il mat seigi culpeivels dalla violenza dil dretg da casa e dil malhonest secuntener. Ad el vegn adossau il castitg d’in meins arrest ch’ei da seser giu en Casa cumin a Mustér. Plinavon ha igl inculpau l’obligaziun da purtar las spesas giudizialas egl importo da 292.50 francs e dad indemnisar la dunna cun 100 francs.

Suenter la prelecziun dalla sentenzia seresolva il bab alla dertgira cun la supplica da midar il castitg d’arrest en in castitg en daner. La dertgira refusa il giavisch dil bab.

Fontauna
Il sura cass ei succedius ella secunda mesadad dil 19avel tschentaner en in vitg dalla val. El ei documentaus egl archiv circuital a Mustér.

Il manteniment d’in tetg

Process davart la tegia a Milez, Alp Tschamut
La raschun per la dispeta denter la vischnaunca Tujetsch ed in pur tuatschin ei il suandont contract, ni entelgientscha, fatga il 22 da zercladur digl onn 1873. Quei di ha la radunda vischnaunca decidiu e secunvegnida da dar in sulom a Sep Antoni e construir il tetg. Tuts materials sto il futur possessur metter a disposiziun sin agen quen.

Accord ed entelgientscha
Sin publica vischnaunca eis ei decretau e secunvegniu cun signur capitani Sep Antoni da Sedrun, che la ludeivla vischnaunca da Tujetsch dat sulom da baghegiar ina tegia enta Milez sin l’alp stada da Tschamut, sco era a quella far si il tetg, seigi quei lura da plattas ni da slondas e zuar quei sut suandontas cundiziuns sco cheu suonda.
a) La vischnaunca da Tujetsch ha oz e per adina resalvau per  aschiditg sco ei exista tegia sin quei sulom da puder guder quella il temps da stad cura ch’ei vegn cargau ad alp e duvrar quella entochen ch’ei vegn descargau e zuar quei persulamein tenor siu plascher senza disturbaziun dils proprietaris da quella tegia.
b) Dil reminent ei quella tegia proprietad entiramein da signur capitani Sep Antoni  ni descendents da quel da tut temps, priu ora la vischnaunca cura ch’ei vegn cargau ad alp entochen tier la descargada.
c) Questa scartira ei vegnida scretta sin dus exemplars e salvau in per part, cun lura admetter quels dus exemplars al registratur per schar munir cheu sia suttascripziun e sigil.
Che quei seigi ascha fatg e serrau giu denter la ludeivla vischnaunca da Tujetsch e signur capitani Sep Antoni vegn attestau

igl actuar da vischnaunca da quei temps
Giachen Antoni Schmetd

Joseph Anton

La carta muossa la situaziun dils onns 1870 a Milez, Alp Tschamut. Els plats dil muletg schaian treis tegias, ina da quellas en possess dil capitani Muggli da Sedrun.

Igl ei dumengia, ils 25 da fenadur digl onn 1886, ed ils umens dalla val ein seradunai per far vischnaunca. Oz ein els excepziunalmein a Zarcuns. Ei va per far ponderaziuns pertuccont il segar fein a pastg. Da cheu anora ei la vesta megliera ed ins secunvegn da far in niev inventari da tuttas sorts en l’entira val cun numnar precisamein ils cunfins e la valeta d’ingant. Sorts buca precisas els cunfins ston plirs umens che fuorman ina cumissiun ir a stagiar ora da niev. Sin tractanda stat aunc la malemperneivladad cul pur dalla tegia da Milez/Alp Tschamut. Ils umens decidan unanimamein da buca mantener il tetg e sch’il possessur seigi buca cuntents ha la radunada d’umens decidiu ed incumbensau ils geraus da schar decider la caussa avon dretg.

Ils 2 d’uost digl onn 1887 passan ils siat umens dalla dertgira circuitala en sala en casa cumin a Mustér per tractar il cass pertuccont il manteniment dil tetg d’ina tegia. Cun els ein aunc igl actuar ed il salter da cumin. Il pur tuatschin vegn assistius digl advocat Gion Gieri Cajacob da Sumvitg, la vischnaunca entras signur advocat Dedual da Cuera. La vischnaunca snega, il pur pretenda!

La sesiun pren sia entschata cun la prelecziun dil plogn dil pur tuatschin. La vischnuanca seigi obligada da mantener il tetg dalla tegia. Medemamein hagi quella l’obligaziun da surprender tuttas spesas. Il sir dil pur tuatschin, il Sep Antoni, veva entras il contract da 1873 retschiert in sulom a Milez per baghegiar ina tegia. La vischnaunca era s’obligada da far tetg, da plattas ni slondas. La tegia duei denton esser en possess dil Sep Antoni e ses descendents e la vischnaunca survegni dretg da far diever dalla tegia il temps da stad, pia denter cargar e descargar.
La primavera ni igl unviern 1887 ei il tetg vegnius destruius entras in suffel ni il buf d’ina lavina. Il pur pretenda dils geraus da vischnaunca da reconstruir l’ala tetg destruida. Mo ei schabegia nuot. Vulend lu guder la primavera la tegia ha il pur stuiu pladir umens per reconstruir l’ala tetg. Ina mediaziun denter ils contrahents ha gidau nuot, la vischnaunca ei stada dira en quei cass culla pretensiun ed argumentaziun ch’ella, la vischnaunca hagi mo stuiu far il tetg cull’erecziun dalla tegia e seigi buca obligada da mantener quel. La finala seigi la tegia buca en lur possess, ella hagi sulettamein il dretg da diever la stad e quei claramein entras la cunvegna da 1873. Il possessur pretenda che l’erecziun dalla ala tetg exclaudi buca la vischnaunca dil manteniment. La vischnaunca sappi naturalmein desister e sedeliberar dil manteniment dil tetg ed entras quei era desister dalla cumpart da diever dalla tetgia duront il temps dall’alpegiaziun.

Omisduas varts pretendan da prender en egl la situaziun dalla tegia a Milez. Il process vegn interruts da miezdi. Suenter gentar, all’ura fixada, meina la crotscha tuts signurs da Mustér a Milez, al pei dil Pass Alpsu. Leu vegn da cuminonza priu en egl la tegia ed il president dat a mintga part la pusseivladad da s’exprimer.

Ils plonschiders relatan davart il historic dalla tegia, dil contract digl onn 1873 al mument actual. Il possesur s’exprima davart la tradiziun dad alpegiar ella val, dil temps denter cargar e descargar. La vischnaunca hagi dil reminent in grond interess da saver quder quella tegia. Il manteniment dil tetg vali sco ina pintga cunterprestaziun per quei gudiment.

Il representant dalla vischnaunca culs geraus fa attents sils gronds avantatgs ch’il possessur hagi entras quella tegia cheu a Milez. Ella sesanfli sper la via Alpsu e sappi vegnir pasculada baul la primavera. Il diever dalla vischnaunca duront la stad stetti en negina relaziun culs avantatgs dil possessur. Cass ch’il possessur seigi dil reminent memia engraviaus entras il manteniment, sche possien ei schar ir empaglia ella, la vischnaunca insisti buca sil manteniment da quella.

Gest dasperas la tegia questiuneivla fuvan aunc restonzas d’in sulom dalla veglia tegia da Sep Antoni. Omisduas varts giavischan da pernder investa dallas miraglias restontas da quella.

Suentermiezdi, ils 3 d’uost, cuntinuescha il process en casa cumin. La vischnaunca presenta sias perdetgas. Quei ein Martin Schmed, Fidel Venzin, Felici Monn, Gion Soler e Gion Fidel Condrau. La vart plonschenta snega l’admissiun da talas. La dertgira decida en favur dallas perdetgas Gion Soler e Gion Fidel Condrau sco admessas, las treis autras vegnan exclaussas.
Suenter pli liunga dispeta denter las duas parts cuntrahentas vegn aunc Gion Battesta Valier admess sco perdetga.
Ussa vegnan tuttas deposiziuns prelegidas, plinavon vegn igl accord da baghegiar sco era igl accord dalla vendita dalla Alp Tschamut entras il vischinadi da Tschamut prelegi.
Suenter ils pledoyers da mintga vart passan ils derschaders giu e tractan il cass e preparan la sentenzia.

Setenzia
Il pur tuatschin giavischa che la vischnaunca vegni sfurzada da mantener il tetg dalla tegia a Milez/AlpTschamut. Suenter haver tedlau tuttas varts e consultau tuttas deposiziuns e perdetgas seresultan ils sequents fatgs:

Ils 22 da zercladur 1873 ha la vischnaunca da Tujetsch tras formala conclusiun dau a signur capitani Josef Antoni il sulom da baghiar ina tegia en l’alp Milez e s’obligada da far si il tetg, seigi quei lura da plattas ni da slondas sin la tegia che numnau signur baghegi sin tal sulom.
La vischnaunca da Tujetsch ha aber resalvau da puder guder persunalmein e tenor siu plascher, senza disturbaziuns dils proprietaris la tegia che signur Muggli baghegi sin il ad el cediu sulom dil temps dalla cargada entochen la scargada dall’alp Milez e quei schiditg sco ei existi tegia, en ina secunda alinea ei il sura conclus da vischnaunca vegnius repartius cun ils sequents plaids: Dil reminent ei quella tegia proprietad entiramein da signur capitani Josef Antoni ni ses descendents da quella, da tut temps priu ora la vischnaunca cura ch’ei vegn cargau ad alp entochen la descargada. (Tenor protocol dil process.)

La part dil plogn pretenda che l’entelgientscha hagi buca precisau clar avunda las relaziuns da dretg, oravontut sch’ins pren en consideraziun il spargn che la vischnaunca ha giu cun il baghegiar ed entras il gudiment. Tras quei sto ins quasi vegnir tier la conclusiun che las parts vulevien ver possess el senn da cumproprietad e la vischnaunca seigi cumpossessura. Aschia seigi la vischnaunca responsabla da communablamein mantener tegia e tetg.
L’autra part pretenda che la vischnaunca hagi dau il sulom, construiu il tetg e sulettamein resalvau il dretg da diever duront l’alpegiaziun. Ei seigi caussa dil proprietari da mantener il tetg, la vischnaunca sappi buca vegnir sfurzada.

L’entelgientscha di claramein che la tegia daventi entras il baghegiar sulettamein proprietad da Sep Antoni.

La dertgira circuitala decida ch’il pur e possessur dalla tegia vegni cun sia pretensiun enviaus anavos e vegni obligaus da pagar las spesas giudizialas da 219.50 francs e bonificar la vischnaunca per spesas extragiudizialas cun 100 francs. La vischnaunca paga 40 francs dallas spesas giudizialas.

 La veta disfortunada dil Giusep Antoni

L’emigraziun era per biars ina schanza, per auters in stuer, per anflar lavur, ver existenza ed in avegnir. Las famiglias eran grondas, aschia ch’ina part dils affons stuevan quasi emigrar. Pils giuvens deva ei aunc la pusseivladad da ir sco schuldau sut ina armada jastra. Quei ha tgunsch era tuccau il Cristian Antoni da Rueras.

La famiglia dil Cristian era derivonta dall’ucliva da Giuv sur Rueras. Igl onn 1791 viveva el leu cun dus frars e duas soras. Entuorn 1800 ein tuts habitonts da quella ucliva seretratgs e secasai giu Rueras ni schiglioc el vonn dalla val. Il Cristian daventa mercenari e lavura silsuenter el sid dalla Tiaratudestga.

Igl onn 1809 ni 1810 retuorna il Cristian el Grischun e secasa a Schluein. Leu daventa el ils 2 da fevrer 1810 bab. Il di sissu vegn igl affon, in buob, battegiaus cul num Giusep Antoni; l’indicaziun el cudisch da naschientschas dil plevon da Schluein, sut il datum dils 3 da fevrer 1810, secloma: Josephus Antonius filius nothus (affon illegitim) (digl) Antonii da Athuatiensis [Tujetsch] et Mariae Anna ex Svevia [Schuob/Schuobalan] ejus concubine heri natus baptizatus est Schloenii (Schluein) a. R.P. (reverendissimus Pater) Timoth[eus] a Brixia (Brescia) Capno [Capucino] iuxta ritus [ritum] S.R.E. (sanctae romanae ecclesiae), levantibus Jo. Casparro [Johann Caspar] et Mariae Catharina, Schloeni (Schluein) habitantibus.
El era buca maridaus, vivea denton a Schluein cun l’Anna Maria dalla Svevia, dil Schuob el sid-vest dalla Germania.

In document che survescha pli tard alla dertgira cantunala confirmescha ils 18 da mars 1844, la naschientscha suandontamein: Taufschein zu Gunsten von Josef Anton, getauft den 3. Februar 1810, durch das Pfarramt Sagens. Sbagls da scripziun, mo era sbagls da leger, Sagogn enstagl da Schluein, eran lu fetg derasai!

Tenor indicaziuns dil Giusep Antoni sez da pli tard, confirmescha el che siu bab seigi staus il Cristian (Rest) Antoni, naschius 1770. Igl onn 1848 indichescha el, ch’el hagi 39 onns ed attesta pia siu onn da naschientscha. Dalla mumma eis el insumma buca segirs ed el indichescha ch’el sappi buca danunder ch’ella seigi e di ch’ella havevi num Onna Maria. Il bab eri tenor il saver dad el buca maridaus, ton ch’el seigi staus in affon illegitim. “Laider”, aschia giudichescha el 1848 sia atgna situaziun. Miu bab e mia mumma habitavan buc ensemen. Cun l’arrivada sil mund seigien ils geniturs i naven e schau el alla madretscha Maria Catarina, sesenta a Schluein.

Pli tard surpren igl aug Bistgaun, ensemen cun sia dunna, l’educaziun dil Giusep Antoni. Els habitavan a Rueras e vevan negins agens affons. La dumbraziun da 1835 confirma quei ed enumerescha: Gion Bistgaun, 57 onns, sia dunna Maria Ursula, 53 onns, sesents a St. Jakob, Rueras. Ella proxima lingia dalla registraziun ei nudau: Cristian Antoni, serendius avon in meins, il fevrer, en Baviera. Quei sa esser buc in auter ch’il bab da Giusep Antoni.

Il Giusep Antoni ei carschius si a Rueras ed era frequentau leu la scola tiel sur caplon, sur Vigeli Wenzin, ch’ei staus leu denter 1810 – 1844. Suenter il temps da scola ha el luvrau el puresser digl aug; mistregn ha el buca giu la caschun d’emprender. Da lezs onns vegnevan biars giuvens recrutai el Grischun pil regiment svizzer a Neapel. Cun 17 onns va el en survetsch militar ell’Italia. Da quels onns era quei ina pusseivladad tschercada era dalla giuventetgna tuatschina. Ils ins mavan a Neapel, auters a Ruma ni en survetsch en Hollandia. Igl onn 1835 per semegila, fuvan 22 giuvens tuatschins en survetsch militar.

A Neapel eis el staus 17 onns en survetsch, denter 1827 e 1844. Entras ina greva malobedientscha sto el frequentar ils dus davos onns da siu survetsch sin in bastiment da perschuniers. Suenter ver terminau il castitg retuorna el en Svizra; quei ei igl onn 1844. El va a Rueras e stat in unviern tiegl aug Bistgaun.

Il matg digl onn 1844 suttascriva el in contract militar. El surpren il survetsch militar pil Gion Battesta Peder. Quel ei egl jester ed ei impedius da far il survetsch militar. Tenor accord s’oblighescha el da surprender sin el tuttas responsabladads pertuccont il survetsch pil Gion Battesta entochen che quel havess terminau il survetsch. Persuenter retila el 25 flurins. Il di dalla suttascripziun dil contract retscheiva el 5 flurins, ils davos tschun flurins igl onn 1848. Il Giusep Antoni s’oblighescha ulteriuramein da procurar sin siu agen quen tut quei ch’in survetsch pretenda, lu era tuts attestats e requisits ch’in substitut sto ver per entrar el survetsch.

Il matg digl onn 1844 ei il Giusep Antoni staus a Cuera sil Rossboden ed absolviu l’instrucziun militara. Cun sias experienzas da survetsch militar jester vegn el ad haver absolviu levamein quella instrucziun, e tgisa, forsa han ins schizun profitau da sias enconuschientschas. Suenter Cuera eis el staus a Thun en in camp militaric.

El retuorna el Grischun e lavura circa in meins a Flem vid la via sursilvana. Duront la lavur vegn el clamaus a Cuera avon la dertgira cantunala. Ei va per ina inculpaziun succedida a Cuera suenter il retuorn da Thun. Ei suonda in arrest da 25 dis.

Finius igl arrest serenda el en Surselva e va ella Lumnezia per encurir in’occupaziun. Lavur per propi sco el leva, ha el buca survegniu e perquei sepladescha el tiel plevon Spescha ch’era a Surcasti. Leu lavura el in meins el menschi puril da quel.

Il Giusep ei lu vegnius catschaus ord plazza muort entgins enguladetschs. Dil plevon veva el engulau ina camischa ed in batlini per schar far per el ina buna andanta camischa. Per quei ladernetsch eis el vegnius castigiaus dil cumin dalla Cadi.

Il bab Rest Antoni luvrara sco marcadont a Sent ell’Engiadina. Leu ei ussa il Sep Antoni serendius. El habitescha leu quendisch dis e segida cul bab. Inagada eis el serendius cul bab cun carr e cavagl el Tirol per pischada. Sin quei viadi ha el dumandau el per agid, sch’el vegli buca gidar el ord la misera ed oravontut procurar per lavur permanenta. La risposta ei denton stada negativa, el sappi nunpusseivel gidar el, el hagi da far cun sesez detgavunda.
Sin quei engola el dil bab e retuorna a Rueras. Leu eis el arrivaus cun rauba da bratsch, ponn, mangola, fazalets da seida, manchester ed aunc autras caussas. Plinavon veva el aunc engulau dil bab dus da 20 francs e 6 flurins en argien.

Il bab scriva ina brev al frar a Rueras e menziunescha en quella il ladernetsch da siu agen fegl Giusep Antoni. Igl aug annunzia la caussa al signur mistral Gion Cristian Wenzin da Rueras. Il Giusep vegn sin quei interrogaus ed examinaus dil mistral e retscheiva grevas reproschas. Al mistral sto el dar 4 flurins ch’el veva aunc cun el. Schebein il mistral ha rapportau gl’entir schabetg agl obercheit da cumin ei buca enconuschent. En scadin cass eis el mai vegnius clamaus dallas autoritads a Mustér pervia da quella caussa, pia era buca vegnius castigiaus.

En consequenza da quei schabetg eis el vegnius tarmess cun in langegher ell’Engiadina-Sut. L’autoritad da Sent ha ni examinau ni castigiau el. Ella ha surdau in attestat e relaschau el da Sent. Il pertgei han las autoritads da leu bein saviu. Tiel retuorn a Rueras ha el mussau quel al mistral Gion Cristian Wenzin e quel ha lu era restituiu ils quater flurins. Ils objects engulai dil bab ha el tect a tec vendiu.

A Cazas anfla el ussa lavur. Leu vegneva baghegiau vid la correcziun dil Rein posteriur. El s’engascha sco luvrer vid ils uors suenter il Rein. Quella lavur ha el execuiu denter il fevrer ed il matg. A Flem ha el silsuenter luvrau tutta stad vid la via.
Pervia d’ina inculpaziun militara sto el danovamein serender per in temps a Cuera. Silsuenter retuorna el a Schluein e marida leu igl onn 1846 la vieua Onna Maria. Circa ina jamna habitescha el cun ella. El banduna ella ord la necessitad d’anflar lavur e serenda perquei el Württemberg en Tiaratudestga. Leu stat el treis meins. El retuorna tier la dunna e fuss staus leu vinavon sche las autoritads vessen tolerau quei. Ils motivs ein stai quels ch’el ha buca saviu presentar in attestat da buna conduita. Quel ei oravontut era vegnius snegaus muort ils falliments commess tier sur Spescha a Surcasti. Igl october digl onn 1847 daventa el bab dad ina mattatscha.
L’inscripziun el cudisch da batten secloma: Anno 1846, settember ils 20, Maria Ursula, geniturs: Giusep Antoni da Tujetsch; Anna da Sursaissa, vieua; Avi: Ignotium, Georg Anton, Sursaissa, Avine: Maria Ursula ex Tujetsch; Maria Barbara; Patrini: Joannes ex Danis e Maria Ursula da Sursaissa; plevon sur Aurelius.

Muort sias relaziuns munglusas da finanazs sa el nunpusseivel gidar sia dunna ed affon.
Ussa eis el d’anflar per cuort temps vid ina lavur a Tusaun. Da leu naven serenda el ella Val Mesauc e lavura tier signur colonel a Marca entochen il matg digl onn 1847. Lu enquera el lavur el Tessin, il pli bugen sco stradin, mo anfla nuot. El semetta sin via en direcziun Grischun ed a Luorscha eis el muort fom necessitaus d’engular.

El vegn arrestaus, sentenziaus e castigiaus cun perschun dallas autoritads dil cantun Tessin. Ils 5 d’avrel 1848 lavuran entgins perschuniers, denter quels era il Giusep Antoni, ella claustra dalla muniessas. Leu vegn luvrau vid uaffens e rauba dil militar. Da leu scappa el atras la porta dalla claustra e vegn lu directamein a Rueras.

Il temps dalla construcziun dalla via atras Rueun ha il Giusep Antoni luvrau treis meins leu tier ina firma da construcziun. Inaga dapli ha el engulau ord in magazin, numnadamein in pèr caultschas suten, duas camischas, dus sacs cun victualias, ina sigir, in per caultschas cun cuntegn, in parisol, in sac cun ina mesa curtauna frina pulenta ed enzatgei caschiel. Las caultschas suten e las camischas ha el duvrau per el sez e tut igl auter vendiu. Il parisol ha el returnau e zuar sfurzadamein, damai ch’in luvrer dil Sondini ha persequitau el e fatg returnar il parisol.
Il temps a Rueun ha el ulteriuramein era aunc engulau ina dumengia uaffens dalla firma Sondini. Aschia: in mogn fier, dus zappuns, duas palas. Zatgei da quella rauba ha el vendiu ad in Talian, il rest ad in Reiner da Trin che luvrava era savens vid las vias. Quel fuva maridaus leu e Giusep enconuscheva el da Neapel. Persuenter ha el survegniu 3 renschs.

Miez fenadur digl onn 1848 ha el rut en la notg ella gerba (cuntscharia) Rossi a Glion e pren in tgir (pial d’animal). Quel ha el zuppau diesch dis en in uaul dadens il marcau da Glion. L’entschatta uost passa el cun quel la Val Sumvitg e surmunta la Greina per serender vi el Tessin per vender quella pial.

L’entschatta uost 1848 passa el il Pass Lucmagn cun dus fagots rauba engulada. Ils dus fagots fuvan bein empleni cun: in caput da ponn, pézs da fils fatgs en ina teila, ina zuola zaicla derivonta d’ina baselgia, ina zuola cun franzlas d’aur, ina zuoletta cun franzlas e spigia d’aur, franzlas d’aur pli isadas, ina servietta da teila cun franzlas d’ina baselgia, ina camischa mangola ed in toc teila cun flurs.

Suenter tuorna el anavos en Tujetsch cun l’intenziun dad engular. A Bugnei engola el dus terscheuls giud in carr. Quels ha el pli tard vediu a Faido per 2 liras e 2 sols. A Plaun Miez, visavi Rueras, engola el paun, ris e castognas cun ina buccada paun e caschiel. A Selva damonda el in pur ad el nunenconuschents per zatgei latg e scharun. El cuntinuescha sia tura sul cuolm d’Ursera e viseta leu la tegia dils Meiers per leu engular. Quei fuva entuorn la fiasta da s. Placi, ils 11 da fenadur. Atras la ruosna tgamin seschluetta el en tegia. Oravontut leva el stizzar la fom ed enquera da beiber e magliar ed anfla zatgei paun e caschiel. El ei buca secuntentaus cun quei, na, el engola aunc treis cozzas da launa, in caput da mesalauna ed ina sempla buis da catscha, ina vanaun pintga da bronz, ina cazzetta da fier ed in batlini.
El serenda da leu anavos sul cuolm ed arriva oragiu Prau Mulins dadens Tschamut e stat leu entochen la sera en in clavau. Lu va el sin Scharinas. Egl emprem clavau engola el in tschiep ed ord ina tegia pren el ina cozza, in batlini ed ina teigia plumatsch. El va atras Milez e da leu giu Mulinatsch. Ord ina tegia engola el in tapet ed in plumatsch. En in’autra tegia pren el in tschiep carpun blau, in terschiel, in blah, in parlet, ina cazzetta, ina capetscha mangola, in fazalet, treis pauns ed empau caschiel. Ord in’autra tegia pren el aunc empau frina barsada, cuschina leu ina suppa e gauda gest leu quella. La rauba engulada a Scharinas e Mulinatsch porta el giu Mulinatsch Sut e zuppa tut en in ladretsch d’in clavau. La suandonta sera emprova el dad ir per tut quels effects engulai, mo pliras persunas fuvan leu ed el ei fugius. Tenor il rapport d’inquisiziun dils 23 doctober 1848 fuva quella rauba da gliez temps aunc leu, cun excepziun d’ina capetscha ed il tschiep ch’el purtava.

Ses ladernetschs cuntinueschan. Igl october 1848 stat el avon ils signurs dil cumin dalla Cadi e vegn da quel tarmess a Cuera. Ina resumaziun dils 21 d’avrel 1849 rasa ora tut ses delicts e la decisiun dalla dertgira suonda.

El pren ussa la via viers Dieni e semeina lu encunter l’ucliva da Giuv, il vitget da ses antenats. Ei fuva ils 24 d’uost 1848. Si Giuv rumpa el en la notg ella caplutta da s. Bistgaun. La summa digl enguladetsch ei gronda ed ei para bein sco sch’el vess sblundergiau dil taliter la paupra caplutta. Cheu la retscha digl engulau: ina stola d’in calisch d’argien, in cunti cun itschal cun duas nezzas, ina corda blaua ed alva cun zoclas, in vel d’in calisch cun franzlas d’aur, in itschal da pitgar fiug, in manipel ed ina stola disfatg e mess en in toc lenziel, ina capetscha nera da mangola, in corporal (tuaglia) da baselgia, in fazalet da teila isaus, duas scrottas seida nera ed ina scrotta seida alva, ina pipa tiaracotga cun in spiel da lenna tscherscher, duas zochlettas alvas cun penda mangola cotschnas e daners 43 sols. Vinavon in calisch d’argien, dadens suleraus cun sia patena d’argien, treis plaunas, ina nera, ina da fiastas ed ina mesauna, treis stolas conformas allas plaunas, treis manipels, duas camischas da messa alvas, treis batlinis d’altar, dus ni treis schigentamauns, treis vels da calisch conforms allas plaunas, in corporol (tuaglia), ina coperta (cozza) d’altar da teila tscherada, dus cudischs da messa, in pignet ed in grond. Cun in plaid detg, tut la vestgiradira ed ornaments da messa.

Da leu serenda el si ell’alp Liez e pren leu in caput. El cuntinuescha siu viadi dil cuolm si encunter l’alp Culmatsch. Si ell’alp pren el sis bottas pischada da circa 16 crenas, in tschagrun, ina camischa, ina tuaglia ed ina catla. Quei engualdetsch ei succedius la damaun beinmarvegl. Cun tutta rauba eis el fugius en ina gonda da Culmatsch e staus leu entochen la sera. El retuorna a Giuv e pachetescha leu tutta rauba ensemen cugl enguladetsch dalla caplutta ch’el veva zuppau ella vischinonza.

Naven da Giuv eis el fugius a Selva e da leu sul Pass Alpsu e giu ad Ursera.  Leu va el ell’emprema ustria, beiba in vinars e maglia empau paun. El pren la caschun e venda duas bottas pischada agl ustier ed ina ad ina femna ella medema casa per 24 schillings il fun. A Hospental ha el puspei buiu e magliau e vendiu leu las treis bottas pischada restontas agl ustier. Il viadi ei secuntinaus sul Gottard tochen giu ad Iriel. Da leu pren el la via encunter l’Alp Piora. In tschancun sur Iriel, en in uaul, ha el aviert il pac da rauba engulada e constatau ch’ei fuva bia rauba da pauca valeta. Ina part dalla rauba disfa el. Il schliet lai el leu egl uaul e cuntinuescha sia fuigia culla buna rauba. Arrivaus si l’alp zuppa el la rauba en in sulom vegl sut ina gronda platta crap en, ils dus cudischs da messa, ina patena ed ina plauna sturschida. Il calisch ha el disfatg e la mesadad schau leu. Dall’Alp Piora serenda el viers Caschatscha. Quei viadi ha cuzzau tochen a Caschatscha in di ed ina notg. A Caschatscha engola el aunc ina pipa cun unvierchel d’argien che fuva sin in baun. Leu venda el empau da sia rauba engulada, la vanaun e la cazzetta cun las treis cozzas ed in batlini venda el al spitalier Marei per 8 liras ed 8 sols. Las treis sugas e la buis venda el ad in pur, la buis per 11 liras. Il caput venda el ad in auter pur per 3 liras. Da leu serenda el a Luorscha.

Las duas camischas da messa ha el disfatg ed ils treis batlinis d’alter venda el per 30 rizzers ed ina fleivla marenda alla dunna dil brischavinars a Camper. Ils schigentamauns ha el piars, ils vels ha el schau anavos egl uaul sur Iriel ed il tierz ha el vendiu a Luorscha.
Dus dis setegn el si a Luorscha e fa la vendita dalla rauba engulada. Ils daners metta el beinspert entuorn en beiber e magliar. Ils 28 d’uost 1848 vegn el arrestaus dalla polizia. Ils effects ed aunc 43 sols en daner vegnan confiscai dil tribunal criminal da Lattigna. Il Giusep Antoni fuva gia bein anconuschents allas autoritads tessinesas. Per sedeliberar dil schani tarmettan ei il Giusep en accumpignament da dus polizists sul Lucmagn e vi a Mustér. Leu vegn el surdaus agl obercheit dil cumin dalla Cadi.

******************

Denter ils 20 e 22 d’october 1848 vegn il Giusep Antoni interrogaus en casa cumin a Mustér entras ina cumissiun clamada ensemen da signur statalter en uffeci Josef Sialm.

Il cussegl da cumin seraduna ils 23 d’october 1848 per ina sesiun extraordinaria. Presents ein ils suandonts signurs:
– signur mistral regent, dr. Augustin Condrau
– per la ludeivla vischnaunca da Mustér, signur mistral Josef Silam, signur mistral Martin Deflorin e signur gerau Giachen Antoni Condrau.
– per la ludeivla vischnaunca da Tujetsch: signur assistent Thomas Schmidt, signur gerau Lucas Cavegn e signur gerau Paul Schmidt
– per la ludeivla vischnaunca da Sumvitg: signur mistral Gion Baptista Cagienard e signur gerau Rest Modest Cajacob
– per la ludeivla vischnaunca da Trun: signur capitani Ferrari
– per la ludeivla vischnaunca da Breil: signur gerau Franz Deruns e signur scarvon Cavegn
– per la ludeivla vischnaunca da Medel: signur gerau Giusep Maria Bundi e signur gerau Giusep Maria Palj
– plinavon il scarvon, in assistent e salter.

Il mistral giustifichescha la raschun dalla sentupada nunspitgada cun suttastihar l’impurtonza da tractar ton pli spert il cass Giusep Antoni da Tujetsch. Igl actuar prelegia igl extendiu protocol dall’inquisiziun. Il mistral metta en damonda, schebein ins vegli buca tarmetter senza sentenzia il delinquent cun protocol e tut al tribunal cantunal cun la speronza che quel selaschi en e tracti il cass.

Ei suonda ina cuorta discussiun. En emprema lingia sappi mintga circuit, ni decasteri criminal, tarmetter mintga delinquent suenter inquisaziun, tier la dertgira cantunala. Ei stetti era els mauns da mintga derschader da sensupir da dar ina sentenzia sur da semeglionts delinquents. Il Giusep Antoni hagi commess delicts era en territoris dad auters cumins ed en in auter cantun ed aschia havess il cumin dalla Cadi buca la cumpetenza da dar ina commensureivla sentenzia per tut ses delicts e ladernetschs.

Il cussegl da cumin decida da tarmetter il Giusep Antoni cun tuts documents a Cuera tiel decasteri cantunal per leu retscheiver la meritada peina.

******************

La resumaziun dils delicts, enguladetschs, dils 21 d’avrel 1849, commess da Giusep Antoni, culpeivels entras agen confess, survescha alla dertgira cantunala sco mussament e mesira da castitg.

I. e principal delict
comess ella baselgia da s. Bistgaun a Tujetsch da notg entras ruptura.
Circumstanzias greviontas.
Tal delict ei daventaus en ina baselgia e zuar da notg cun ruptura
Valeta approximativa                                                                                                       80 f

II. delict
commess sil Cuolm Dursera ella tegia dils Meiers, territori Dursera
Circumstanzias greviontas.
Daventau entras ruptura
Valeta approximativa                                                                                                       26 f

III. delict
commess a Scharinas ed a Mulinatsch (Tujetsch) en differentas tegias
Circumstanzias greviontas.
Per esser quels ladernatschs succedi da bi di e senza ruptura e ch’ei sesanflava denter ils effects engulai maglias, las qualas il delinquent ha tenor siu detg engulau per nutriment da sia veta.
Valeta approximativa                                                                                                       15 f

IV. delict
commess ord il magazin dalla strada da Gliom e Rueun
Circumstanzias greviontas.
Per esser daventau la dumengia
Valeta approximativa                                                                                                       12 f

V. delict
commess a Liez e Culmatsch (Tujetsch)
Circumstanzias greviontas.
Neginas
Valeta approximativa                                                                                                       12 f

VI. delict
Commess a Bugnei (Tujetsch)
Circumstanzias greviontas.
Per esser succediu da notg.
Valeta approximativa                                                                                                       5 f

VII. delict
commess a Caschatscha (Tessin)
Circumstanzias greviontas.
Neginas
Valeta approximativa                                                                                                       3 f

VIII. delict
commess a Glion ella gerbaria dils Rossis
Circumstanzias greviontas.
Per esser succediu da notg, bein aber senza ruptura.
Valeta approximativa                                                                                                       10 f

IX. delict
commess a Plaun Miez (Tujetsch)
Circumstanzias greviontas.
Ord motivs ch’igl ei daventau per basegns.
Valeta approximativa                                                                                                    30 xr

Total                                                                                                                               163.30

Consideraziun
– en consideraziun che la pli biara rauba engulada ei vegnida restituida;
– en consideraziun che Giusep Antoni ha en sia affonza gudiu ina educaziun negligienta ed ina instrucziun munglusa;
– en consideraziun ch’el ha gia confessau ses enguladetschs a caschun da sia emprema interrogaziun secloma la decisiun dalla dertgira:
Giusep Antoni ei culponts da plirs ladernetschs e vegn persuenter
1. castigiuas cun tschun onns perschun en cadeinas
2. El vegn constrenschius da surprender ils cuosts dils donns buca cuvretgs, sco era tut sias spesas caschunadas en connex cun la dertgira cantunala.